A l'Afganistan les dones són presoneres a casa seva
A l'Afganistan les dones són presoneres a casa seva (Reuters)

Què és l'apartheid de gènere, que engabia milions de dones i l'ONU vol convertir en delicte

L'ONU treballa en una modificació de la llista de crims contra la humanitat que inclourà l'apartheid de gènere

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Subcap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles

"El crim d'apartheid comporta actes inhumans comesos en el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtica per part d'un grup racial sobre qualsevol altre grup o grups racials, relacionats amb la intenció de mantenir aquell règim."

Aquesta és la definició d'apartheid que fa la legislació internacional quan enumera els delictes de lesa humanitat.

"Apartheid" significa "separació" en afrikaans, la llengua parlada a zones d'Àfrica i derivada del neerlandès que van importar els colons holandesos. I la separació va servir a la minoria blanca per sotmetre la majoria autòctona, que vivia segregada, oprimida, apartada i privada de drets fonamentals.

El règim racista de Sud-àfrica va caure, però la "separació", l'apartheid, va sobreviure i va mutar. I una de les mutacions va ser la segregació, l'opressió i el sotmetiment de les dones. Pel fet de ser dones.

L'Afganistan dels talibans és la manifestació més sagnant de l'apartheid de gènere. I d'allà va sorgir la iniciativa per afegir aquest comportament a la llista d'alguns dels crims més greus que es poden cometre contra l'ésser humà: els crims de lesa humanitat.

Des de finals dels anys noranta, amb el govern teocràtic dels talibans al país, algunes dones comencen a fer servir l'expressió "apartheid de gènere". I el 2021, després del retorn dels talibans al poder, amb l'embranzida d'haver derrotat el govern de Kabul i els seus socis occidentals, l'expressió torna al vocabulari de les dones.


Recollit a l'Estatut de Roma

La persecució per raó de gènere està ja recollida a l'Estatut de Roma, que regula l'acció del Tribunal Penal Internacional. Però l'apartheid va molt més enllà. No és persecució: és imposar una no vida per raó de gènere.

És -a l'Afganistan- negar l'escola a les nenes, l'autonomia per treballar a les dones, la possibilitat de viatjar, de trobar-se, de compartir, de gaudir de la vida... el lliure albir... I aquests comportaments són els que les activistes afganeses, els relators de l'ONU, innombrables ONG i dones i homes volen incloure en la relació de delictes de lesa humanitat.

Nacions Unides té redactat un esborrany que revisa la Convenció de Crims contra la Humanitat. El Consell de Drets Humans, que des d'aquest dimarts es reuneix a Ginebra, sentirà els relators i el grup de treball sobre l'apartheid de gènere defensar la penalització d'aquest comportament. La reforma està en marxa, tot i que poden passar anys abans no sigui aprovada.

Plenari de l'ONU a Ginebra per tractar l'aprtheid de gènere
Plenari de l'ONU a Ginebra per tractar l'apartheid de gènere (Reuters)

Les dones afganeses, mentrestant, pateixen un apartheid que és ben viu, entrat el segle XXI. També les iranianes, segons nombrosos juristes, estan sotmeses a aquesta mutació de l'apartheid racial sud-africà.

L'article sobre l'apartheid de gènere serà similar al que obre aquest article, amb un petit afegit:

"El crim d'apartheid comporta actes inhumans comesos en el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtica per part d'un grup racial sobre qualsevol altre grup o grups racials, o per un grup de gènere sobre un altre grup de gènere o grups de gènere, relacionats amb la intenció de mantenir aquell règim."

Un petit canvi de redacció que pot obrir un món a moltes dones. La llei no resol els grans forats negres de la humanitat. Però sense llei, segur que es fan més foscos i més profunds.

ARXIVAT A:
Drets humans
Anar al contingut