Destrucció a la ciutat de Gaza la setmana passada (Reuters/Dawoud Abu Alkas)
Destrucció a la ciutat de Gaza la setmana passada (Reuters/Dawoud Abu Alkas)

Què canvia la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU demanant un alto el foc a Gaza

Enllaç a altres textos de l'autor Lluís Caelles

Lluís Caelles

Subcap de la secció d'Internacional de TV3

@LluisCaelles
Actualitzat

Per primer cop, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat una resolució en què demana un alto el foc immediat a Gaza. El text aprovat també reclama l'alliberament incondicional de tots els ostatges en mans de Hamas.

Com modifica l'aprovació d'aquesta resolució la situació al Pròxim Orient?

Què canvia a Gaza?

A Gaza, l'epicentre de la crisi humana sense precedents a la zona, no sembla que hagi de canviar res a curt termini. Hamas ha donat la benvinguda a la resolució i ha reiterat la seva disposició a fer un intercanvi de presoners, però Israel ja ha deixat clar que, un altre cop, no farà cas de les resolucions de l'ONU, que es consideren font de dret internacional.

De fet, i com a mesura de protesta, Tel-Aviv ha cancel·lat el viatge a Washington de dos dels seus assessors més pròxims. Sí que es manté, en canvi, la visita del ministre de Defensa israelià als Estats Units.

La guerra, diu Netanyahu, continuarà. I no només això, sinó que, contra els advertiments de Washington, reitera que vol envair la ciutat de Rafah, on estan atrapats més d'un milió de palestins. Netanyahu desafia obertament, d'aquesta manera, l'enèsima demanda del Departament d'Estat dels Estats Units.

El Consell de Seguretat de l'ONU, durant la reunió d'aquest dilluns que ha aprovat la resolució demanant un alto el foc immediat
El Consell de Seguretat de l'ONU durant la reunió d'aquest dilluns que ha aprovat la resolució demanant un alto el foc immediat (Reuters/Andrew Kelly)

Què canvia a Israel?

La posició d'Israel en l'escena internacional queda tocada. El país queda més aïllat que mai en aquest segle i s'obre una seriosa crisi de confiança amb els Estats Units, que ja no l'ha volgut protegir més a l'ONU.

La resolució obre dues grans preguntes:

primer, què farà el Consell de Seguretat si Israel ignora la resolució? El secretari general de l'ONU ha dit que seria imperdonable no implementar-la. Sobre el paper, té capacitat de sancionar i, fins i tot, d'intervenir per doblegar estats desobedients, però per això fa falta que no hi hagi cap veto, i Washington no sembla que vulgui arribar tan lluny.

De fet, l'ambaixadora dels Estats Units davant l'ONU ha deixat caure que Washington "dona suport absolut als objectius crítics d'aquesta resolució no vinculant", en un estrany gest de treure contundència al vot del Consell de Seguretat. De seguida l'han contestat especialistes en dret internacional: les resolucions del Consell de Seguretat, segons la jurisprudència de l'ONU, tenen el poder de la llei.

El portaveu de la Casa Blanca, John Kirby, s'ha afegit al cor de la conciliació. L'abstenció "no representa un canvi estratègic en la nostra política" en relació amb Israel, ha dit el portaveu de la Casa Blanca. Les actes de les sessions del Consell de Seguretat no ajuden a vendre aquesta tesi.

Fotos d'ostatges retinguts per Hamas, en un cartell a Tel Aviv
Fotos d'ostatges retinguts per Hamas en un cartell a Tel-Aviv (Reuters/Carlos Garcia Rawlins)

Què canvia als Estats Units?

La segona pregunta: què faran els Estats Units?

Joe Biden tampoc es podrà quedar de braços plegats si Netanyahu l'ignora. No se sap què farà, però l'eina més fàcil és amenaçar-lo de congelar tota o una part de l'ajuda de 3.000 milions de dòlars que li dona cada any. És el "botó nuclear" que fins ara semblava impossible plantejar-se des de Washington. Però, fins avui, també ho semblava que deixés de blindar Israel al Consell de Seguretat.

La Casa Blanca ha anat perdent la paciència amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Cada gira del secretari d'Estat, Antony Blinken, pel Pròxim Orient --i n'ha fet ja mitja dotzena-- ha estat un calvari diplomàtic per als Estats Units: Israel no ha mogut la seva posició. Més encara, ha rebutjat reiteradament les peticions de contenció de Washington.

Des de l'inici de la guerra, Joe Biden ha exigit a Israel que respecti el dret humanitari internacional i, per tant, faci tot el que està a les seves mans per protegir els civils. A Gaza han mort ja més de 32.000 persones, la immensa majoria, civils.

L'esquerda que s'ha obert entre Washington i Tel-Aviv és enorme. No són noves les friccions entre Benjamin Netanyahu i els actuals inquilins de la Casa Blanca, que s'han anat produint periòdicament des que el polític conservador israelià és primer ministre. Però aquest abandó d'Israel al Consell de Seguretat indica que als Estats Units hi ha un profund malestar. I també hi ha eleccions al novembre.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsIsraelPalestinaONUGuerra a Gaza
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut