Proposen fusionar els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues per modernitzar el regadiu

El canal d'Urgell i el Segarra-Garrigues, a la conca del Segre, són dos dels principals canals de reg agrícola del país. El primer encara rega la majoria d'hectàrees a manta, per inundació dels camps, i el segon ho fa amb sistemes més moderns i eficients.

En un context de sequera ara es planteja que es fusionin per compartir infraestructures i abaratir els costos de modernitzar el canal d'Urgell. Una inversió que supera els 1.000 milions d'euros i que està pendent de fa anys.

La proposta de fusió l'ha llançat aquest divendres el president de la comunitat de regants del canal d'Urgell, Amadeu Ros, en una trobada de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants, a Lleida. 

Per fer-ho possible, Ros ha demanat que abans d'acabar l'any comencin les obres de modernització d'11.500 hectàrees del canal d'Urgell amb un reg de tecnificació. També ha recordat que la decisió l'haurien d'aprovar les assemblees de regants.

Ros planteja utilitzar les infraestructures que ja té el canal Segarra-Garrigues, com ara les basses. De moment, el canal Segarra-Garrigues i la Generalitat ho veuen de bon ull.

El repte de modernitzar un canal amb 162 anys d'història

Un 16% de les 70.000 hectàrees que reben aigua del canal d'Urgell --unes 11.200 hectàrees-- estan modernitzades perquè els propietaris es van pagar ells mateixos les obres per instal·lar aspersors o goters a les finques, sobretot, de fruiters. La resta, encara reguen els camps per inundació i consumeixen molta aigua.  

Els gestors del canal d'Urgell calculen que la modernització de les 70.000 hectàrees podria reduir a la meitat la demanda de 600 hectòmetres anuals que s'utilitzen per regar. El problema és que la inversió necessària supera els 1.000 milions d'euros. 

En canvi, el canal Segarra-Garrigues és de construcció molt més recent, està més modernitzat i és més eficient. Ara rega gairebé 13.000 hectàrees, tot i que té capacitat per regar-ne moltes més.  

Des del canal Segarra-Garrigues fa més de deu anys que demanen aquesta fusió a l'administració per no tenir el canal "infrautilitzat", com ha defensat el seu president, Josep Maria Jové. 

"S'estalviarien un munt de diners perquè el Segarra-Garrigues passa a una cota 100 metres superior a la dell canal d'Urgell. No hi ha hagut gens voluntat del govern de la Generalitat."

El fet que el canal Segarra-Garrigues se situï en una cota més elevada significa que podria donar als regants del canal d'Urgell una pressió d'aigua de deu quilos sense necessitat de fer cap bassa ni cap infraestructura de pressió.

El govern aplaudeix la proposta

El secretari d'Agenda Rural, Oriol Ansón, ha conegut de primera mà la proposta i ha assegurat que la veu bé perquè serviria per fer una millor gestió de l'aigua a la zona.

"És un tema d'eficiència energètica, d'aigua i de funcionament d'unes zones de regadiu que són veïnes i que poden compartir moltes infraestructures."

Els dos canals estan d'acord en compartir infraestructures, però el principal problema seria veure com s'acabarien fusionant les estructures de govern de les dues comunitats de regants, que són completament diferents.

La Generalitat va assumir l'1 de març la gestió del canal Segarra-Garrigues a través de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), però el govern insisteix que no hi haurà traspàs d'aigua del Segre cap a altres zones del país.