Si les temperatures globals pugen 2 graus, desapareixerà el 40% del permafrost mundial
Catalunya Migdia

Permagel als Pirineus: on n'hi ha i com l'està afectant la pujada de temperatures

Una recerca intentarà demostrar, per primera vegada, l'existència de sòl congelat als punts més alts d'aquesta serralada amb l'objectiu de preveure si hi pot haver risc de despreniments de terres importants a causa del seu desglaç

Enllaç a altres textos de l'autor

Sofia Cabanes

Corresponsal de Catalunya Ràdio a la Vall d'Aran

Actualitzat

Ja fa temps que físics i geògrafs sospiten que hi ha permagel als Pirineus. Com el seu nom indica, el permagel o permafrost són aquelles capes de la Terra que estan permanentment --o com a mínim durant dos anys seguits- per sota dels 0 graus. Aquestes capes de sòl congelades també poden estar permanentment cobertes de neu, però no sempre és així.

A escala planetària, on hi ha més permagel és a les zones pròximes al pol nord, com ara al Canadà, Alaska, Groenlàndia, Sibèria, el Tibet i Noruega. Però a més petita escala, els experts fa anys que donen per fet que també n'hi ha d'haver en punts del Pirineu. Ara, però, cal demostrar-ho i aquesta és precisament la finalitat d'un equip de recerca europeu liderat per la Universitat de Barcelona.


Primera parada: Besiberri Nord

Els primers treballs de camp d'aquest estudi ja han començat en una zona del pic del Besiberri Nord, per sobre dels 2.800 metres, situada entre la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça. Aquí s'hi han fet diferents prospeccions geofísiques per detectar la presència de permafrost. Marc Oliva, professor titular del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, explica que al setembre hi tornaran per perforar el terreny i instal·lar-hi sensors:

"Sabem que hi ha d'haver permagel al Pirineu, però realment no sabem on és. Per tant, la primera cosa que volem saber és on és i què està passant amb el permafrost."

L'objectiu és poder fer uns mapes i cartografiar les zones del Pirineu on encara hi ha permagel. A partir d'aquí, caldrà treballar per veure quin és el seu estat de conservació.

Zona de permagel a la Vall d'Aran (Universitat de Barcelona)


Quins perills comporta la desaparició del permagel?

El permagel actua com a ciment de grans masses rocoses. Per tant, si pugen les temperatures globals a causa del canvi climàtic, aquest ciment desapareix i hi poden haver despreniments de terres importants, com apunta l'investigador de la UB Josep Ventura:

"La degradació del permafrost pot fer que es creïn esquerdes i hi hagi esllavissades. Si disposem d'aquests mapes i anem seguint les temperatures que hi ha en profunditat, es podran preveure aquests despreniments."

Aquest, però, no és l'únic problema. Quan el permafrost es descongela, s'allibera diòxid de carboni i metà a l'atmosfera, dos gasos d'efecte hivernacle que agreugen encara més l'escalfament global del planeta. I per si no n'hi hagués prou, el desglaç de la Terra també permet el ressorgiment de virus i bacteris desconeguts que han passat desenes de milers d'anys congelats.

Segons estudis recents, una pujada global de les temperatures de 2 graus suposaria la desaparició del 40% del permafrost mundial. Però si es complissin els Acords de París --on es va fixar com a objectiu limitar l'escalfament en 1,5 graus--, es podria salvar gran part del permagel del món.


L'experiència del Mont Blanc

A França ja fa 20 anys que estudien l'evolució del permagel als punts més alts del massís del Mont Blanc, que arriba als 4.800 metres. En aquesta zona, de fet, ja hi ha hagut importants esllavissades recentment. Florence Magnin és investigadora de la Universitat de Savoia:

"Al Pirineu tenim una petita franja, entre els 2.500 i els 2.700 metres d'altura del vessant nord, que encara té permagel i l'escalfament i la degradació també podrien provocar col·lapses i esllavissades."

En el projecte, que acabarà a finals del 2026, hi treballen 11 investigadors d'Espanya, França i Portugal i s'estudiaran 8 zones diferents del Pirineu.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientInvestigadors catalansCrisi climàtica
Anar al contingut