Per què les llistes de Bildu centren la campanya, malgrat que la Fiscalia no hi veu delicte

El 20 d'octubre del 2011 ETA anunciava el fi de la seva activitat armada. El 3 de maig del 2018 l'organització proclamava la seva autodissolució.

En aquella època el president del govern espanyol era José Luis Rodríguez Zapatero, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el lehendakari, Patxi López; tots tres del PSOE, i el líder del PP era Mariano Rajoy, que es mostrava satisfet per la fi de la banda armada perquè s'hi havia arribat sense cap concessió política.

Anys abans, sent José María Aznar president, s'havien fet passos de cara a posar fi al conflicte: acostaments de presos d'ETA condemnats a centres penitenciaris del País Basc o negociacions amb el que el mateix Aznar va anomenar "moviment d'alliberament basc".

La fi d'ETA després de 50 anys d'història, uns 850 assassinats, 2.600 ferits i uns 90 segrestos, era una victòria de la societat espanyola, tot i que deixava una empremta difícil d'oblidar, sobretot entre les víctimes del terrorisme.

Des d'aleshores, el terrorisme s'ha desterrat del debat polític, si no fem cas a alguns moments puntuals, interessats i amb finalitats electoralistes.

EH Bildu, la formació liderada per Arnaldo Otegi, condemnat per terrorisme i que ha complert la seva pena de presó, ha estat acusada sovint de ser el braç polític d'ETA. És evident que en aquesta formació hi ha persones que van formar part de l'entramat d'aquella organització. Tan cert com que la coalició abertzale està formada per persones que venen d'altres formacions d'esquerres, nacionalistes i independentistes.

Sempre s'havia dit que, si ETA deixava les armes per fer política, se l'acceptaria en el tauler del joc democràtic, però de vegades aquesta màxima no ha estat respectada per alguns altres jugadors, sobretot els que se situen a la dreta del tauler polític.

Aquestes enrabiades de la dreta han tingut episodis per recordar quan el PSOE ha pactat amb Bildu per governar en algunes administracions. Sonada va ser l'empipada del Partit Popular quan el 2019 la socialista María Chivite va arribar a la presidència de la Comunitat Foral de Navarra en un pacte amb Geroa Bai i Podem que va comptar amb l'abstenció d'EH Bildu.

Però ha estat en aquesta campanya electoral de les municipals i autonòmiques del 28 de maig del 2023 quan el terrorisme i ETA han tornat a la primera línia de la batalla política.

Un filó electoral per a la dreta

A les llistes electorals, EH Bildu ha presentat 44 candidats que havien format part d'ETA, 7 d'ells condemnats per delictes de sang, atemptats amb morts i ferits. Els set exterroristes ara candidats són Agustín Muiños, Begoña Uzkudun, Asier Urribarri, José Antonio Torre Altonaga, Juan Carlos Arriaga, Lander Maruri i Juan Ramón Rojo.

Les associacions de víctimes d'ETA no podien donar crèdit a la decisió. Asseguren que fer càrrecs públics a assassins i pagar-los un sou públic suposa reviure el dolor dels atemptats.

I alguns, a nivell polític, han vist un filó que podria donar rèdits electorals. No només el PP, Cs o Vox, també els sectors més dretans del PSOE o el PNB, rival a Euskadi de Bildu, han dit que les llistes amb exetarres són intolerables.

Fins i tot, Pedro Sánchez ha dit que, tot i no voler utilitzar el terrorisme i el dolor de les víctimes en campanya, la decisió de Bildu pot ser legal, però també és indecent.

Una crítica que els populars han titllat de, més que tímida, ridícula. I recorden que Sánchez considera Bildu i els seus diputats i senadors com uns dels seus socis preferents. Amb ells han tirat endavant iniciatives com la llei d'habitatge, la reforma laboral, la de les pensions, les mesures contra la pandèmia i la guerra o l'impost a la banca i les elèctriques.

Núñez Feijóo ha usat aquest vincle entre el PSOE i un Bildu que duu etarres a les seves llistes com un ariet contra Sánchez en plena campanya electoral. I més quan l'arsenal popular s'ha quedat sense munició contra la política econòmica de La Moncloa. El PIB i l'ocupació creixen per sobre de totes les previsions i fins i tot s'ha frenat la inflació, el principal problema dels últims mesos. A més, la carretada de milions provinents dels fons europeus traduïts en ajudes socials i l'acord salarial firmat per sindicats i empresaris garanteix la pau social per un període suficient de temps per pensar que no serà un maldecap al desembre, quan toquen les eleccions generals.

No ha estat casualitat que Núñez Feijóo triés Vitòria com un dels primers mítings de campanya i que s'apliqués amb força en usar les llistes de Bildu contra Sánchez.

Els estrategs del carrer Génova creuen que poca cosa més li queda al líder popular per retreure al president espanyol. Si no pot usar l'economia, els conflictes socials o la política internacional, en la qual Sánchez es fotografia avui amb Biden, ahir amb Xi Jinping i demà serà el president de torn a la Unió Europea, què li queda? El conflicte territorial, que tants bons resultats dona a la dreta quan l'atia.

Núñez Feijóo sap que enfrontar territoris pot tenir tants inconvenients com avantatges en forma de vots. I si no ho sap, només ha d'escoltar algú que té ben a prop.

Isabel Díaz Ayuso va demostrar en el seu dia que podia tombar el president del partit sense despentinar-se. Casado la va fer un dia sospitosa d'algun negoci poc clar del seu germà amb les mascaretes en plena pandèmia i l'endemà Casado feia les maletes i Núñez Feijóo va haver d'aterrar a Madrid per apagar l'incendi provinent del seu plàcid hàbitat a Galícia, on governava amb majoria absoluta.

I el polític gallec sap que si la presidenta madrilenya diu que ara toca atacar Sánchez per les llistes de Bildu i, fins i tot, deixa entreveure la il·legalització de la coalició, com a mínim se l'ha de prendre seriosament.

A més, tant Feijóo com Sánchez també es prenen seriosament,com a barons del PSOE, els més escorats a la dreta, com l'aragonès Lambán, el manxec García-Page o l'extremeny Fernández Vara, no els agrada gens ni mica els companys de viatge habituals de La Moncloa. I tampoc es prenen de broma que el PNB, principal rival polític a Euskadi de Bildu, es mostri incòmode i neguitós amb una formació que, a base de pactar als despatxos i fer política amb americana, ja està disputant-li les institucions basques.

Bildu mou fitxa

I amb aquest panorama, Bildu ha mogut fitxa. Per sorpresa i en un comunicat fet en plena campanya, els set exterroristes amb delictes de sang anuncien que renunciaran al càrrec si són elegits.

Polèmica desactivada? De cap de les maneres. Poques hores després de l'anunci, Sánchez i Feijóo s'enfronten a la sessió de control del Senat. El popular exigeix ara que el socialista es comprometi a no pactar més amb Bildu i l'acusa de ser més generós amb els botxins que amb les víctimes. La resposta del president és que ETA ja no existeix perquè va desaparèixer quan els socialistes governaven i que el PP ha usat sempre ETA i les víctimes per a fins espuris i perversos.

Ens podríem entretenir amb l'allò del "i tu més" que tan bé funciona en política, però la reflexió que potser ens hauríem de fer és com la política, per obtenir bons resultats electorals, és capaç de desenterrar problemes que crèiem enterrats. Despertar dolors que crèiem adormits. Reviure odis que crèiem que no tornarien.

Per cert, la Fiscalia acaba de considerar totalment legals les llistes d'Eh Bildu, inclosos els seus candidats que van ser pistolers i que van complir les seves condemnes. Ja van complir amb la societat.

Malgrat la decisió de la Fiscalia, el PP ha presentat aquest dimecres una proposició no de llei perquè s'impedeixi que el partit de govern accepti els vots d'una formació amb condemnats per terrorisme a les seves llistes. Una mena de cordó sanitari a Bildu.