Peggy i Molly, la gossa i la garsa separades després d'anys d'amistat a Austràlia
Els dos animals han estat separats perquè la llei no permet conviure espècies salvatges amb mascotes, però més de 76.000 persones firmen perquè les deixin viure juntes
La Peggy i la Molly són molt amigues. La Peggy és una gossa Staffordshire Bull Terrier corpulenta i musculosa, i la Molly és una garsa. Des de fa quatre anys la seva inusual relació s'ha fet viral a les xarxes socials. Però ara, les autoritats del departament de medi ambient, ciència i innovació (DESI) de Queensland, a Austràlia, les han separat.
La qüestió ha generat un debat entre animalistes, experts en fauna, i els seguidors de l'estranya parella d'amigues. Alguns defensen que s'ha de fer complir la llei per evitar que altres facin el mateix amb animals protegits com la garsa i altres consideren que el benestar de l'animal està amb la seva amiga Peggy i la seva família.
Fins i tot el primer ministre de Queensland, Steven Miles, s'ha mostrat a favor que Peggy i Molly es tornin a reunir. "He de dir que tinc certa simpatia per la gent que dona suport a Molly la garsa", va dir dimecres, i ha instat els agents del departament de medi ambient a treballar amb la parella per retornar l'animal, segons publica aquest dijous The Guardian.
Aquest vídeo, l'any passat va arribar a tenir 79 milions de visualitzacions.
"Reuniu Peggy i Molly": més de 75.000 firmes en un dia
Juliette Wells i Reece Mortensen són la parella que va recollir el pollet de garsa l'any 2020 i des d'aleshores han cuidat i acollit a la família la Molly amb les seves gosses Peggy i Ruby.
Les autoritats de medi ambient els han dit, quatre anys després, que la garsa va ser "presa de la natura i l'han tingut il·legalment, sense permís, llicència o autorització".
En un missatge d'Instagram publicat dimarts, Wells i Mortensen han explicat que l'1 de març van lliurar la Molly al DESI després d'intentar per tots els mitjans que els deixessin quedar l'ocell.
"Vam fer tot el que estava a les nostres mans per treballar amb el departament, inclosa la formació i també l'obtenció del permís de vida salvatge", ha dit Mortensen.
"Estem devastats per donar-vos aquesta notícia i, per descomptat, aquestes noies precioses (les gosses Peggy i Ruby), han perdut la seva millor amiga", ha dit Wells.
Les reaccions dels seguidors exigint justícia han estat immediates. "Aquest és un exemple clàssic de burocràcia per sobre del sentit comú i la humanitat", ha escrit un seguidor a Instagram, amb prop de 2.000 m'agrada.
Un altre es pregunta "per què els periquitos, les cacatues, els pinsans i altres ocells autòctons australians es poden engabiar i una garsa que ha estat rescatada quan era un pollet no pot sortir lliure entre la casa, el jardí i el seu entorn".
Molts seguidors han trucat i escrit al departament de Medi ambient i al seu responsable, però el que s'ha disparat són les signatures a la petició al departament. "Reuniu Peggy i Molly: no trenqueu el seu vincle de 4 anys" que en un sol dia han superat les 76.000 adhesions, en el moment d'escriure aquest text.
"Ens preguntem per què una garsa salvatge no pot decidir on vol viure i amb qui vol passar el temps", diu la parella a Instagram.
Experts amb opinions dividides
Més enllà de les xarxes socials, els experts en fauna salvatge també han entrat en el debat amb arguments més tècnics. Entre els que denunciaven la relació familiar entre Molly i Peggy hi ha Cat Coakes, una veterana cuidadora de fauna salvatge. Coakes va ser la primera a denunciar el cas: acusa les autoritats de no haver intervingut abans i de posar en perill la vida de la garsa en mans d'una gossa com la Peggy.
"La primera queixa que vaig fer va ser fa més d'onze mesos", després de tres anys d'inacció del departament. "Durant gairebé 12 mesos més, el departament ha estat de braços plegats. Estic una mica cansada que el DESI no sigui responsable de les seves pròpies lleis", ha dit a ABC Austràlia.
A més, acusa la família d'utilitzar els animals per fer-se famosos a les xarxes: "els animals no s'han d'utilitzar com a clickbait", ha dit.
Bernard Ashcroft, director general de Wildlife Rescue Australia, ha dit que la llei prohibeix a les persones tenir animals salvatges com a mascotes, per una bona raó. "No és adequat que la gent tingui una garsa simplement perquè els fa gràcia. Si no saben què estan fent, poden causar més mal que bé", ha dit a CNN.
El DESI, en un comunicat, diu que els animals salvatges no s'han de relacionar amb animals domèstics perquè els pot causar estrès, problemes de comportament i transmissió de malalties". I afegeix: "Els animals de la natura han de ser salvatges."
Un destacat expert en ocells i ecologista del comportament, Darryl Jones, de la Universitat Griffith, precisament autor d'un llibre sobre la seva experiència criant una garsa, comparteix que "no és bo agafar animals de la natura i convertir-los en animals de companyia. No és una cosa que es recomana, i per això hi ha regles fortes sobre aquest tipus de coses", ha dit a CNN.
En aquest cas, ara que la Molly s'ha convertit en una mascota familiar, creu que el millor seria que el DESI la tornés.
"Aquest animal ara creu que pertany a aquesta família... Hauria de tornar."
En aquest vídeo de YouTube, per exemple, es veu com Molly borda igual que les seves amigues Peggy i Rubi:
Jones constata que les garses són ocells molt intel·ligents i sociables. Considera que la parella va fer malament en recollir l'ocell, però admet que "tothom coneix persones que donen menjar a les garses a Austràlia, tot i que la diferència està en el fet que no les porten a casa".
En aquest sentit, el DESI diu en el seu comunicat que no hi ha cap opció que l'ocell pugui ser alliberat a la natura, ja que "s'ha habituat molt al contacte humà".
La petició de signatures remet també a un estudi de l'American Veterinary Medical Association (AVMA), que sosté que els animals que creixen junts formen vincles profunds que contribueixen significativament a la seva salut i felicitat generals i que separar-los pot provocar estrès, ansietat i fins i tot depressió.
De moment el DESI diu que s'està estudiant de col·locar la Molly en una instal·lació de llarga estada, tenint en compte que les garses viuen fins a 30 anys.
Peggy i Molly: quatre anys d'amistat
Els quatre anys d'amistat entre la Peggy i la Molly estan recollits en un compte d'Instagram, amb més de 700.000 seguidors, i un de Facebook, que en té un milió.
La Molly apareix per primer cop a Instagram, el 25 de setembre de 2020, en aquest post on els amos de la gossa Peggy --que fins aleshores era la protagonista del compte-- expliquen com va començar la seva història:
Aquell setembre, Wells explica que passejava la Peggy quan va trobar la Molly en un parc local. Era un pollet indefens en un parc on els gossos campaven deslligats, diu:
"Sabíem que aquest ocell no tindria cap possibilitat. Per tant, vam fer el que faria qualsevol amant dels animals i vam prendre la decisió de portar-lo a casa i cuidar-lo."
Fins i tot diu que la Peggy va començar a produir llet per donar al petit ocell, diu Wells a la seva pàgina web: "li vam ensenyar a alimentar-se, a volar, la vam deixar sortir a fora el màxim possible perquè el nostre objectiu era tornar-la a la natura". Però la Molly no se'n va anar i es va crear un fort vincle amb la gossa Peggy:
"Són com la mare i la filla, com les millors amigues. Els encanta prendre el sol, jugar a pilota o, en general, passar l'estona al pati del darrere mirant com passa el món".
Més endavant, la Peggy va tenir una camada de cinc cadells i la Molly també va establir una forta relació amb la Ruby, una de les filles de la gossa que s'ha quedat a la família.
L'insòlit i tendre vincle entre la garsa Molly i la gossa Peggy les ha fet famoses fins al punt que, el que va començar com un entreteniment dels seus amos durant la pandèmia (publicant fotografies i vídeos amb eslògans de motivació com "Els dies que vaig passar amb tu són els meus dies preferits" o "Tu ets el meu lloc feliç"), ha anat més enllà de la xarxa.
Al novembre es va publicar el llibre "Peggy and Molly. Be kind, be humble, be happy" en una de les editorials més grans del país. També n'han fet calendaris, samarretes i dibuixos, que es troben en la seva pròpia pàgina web.
No està clar, si Wells i Mortensen han guanyat molts diners amb el marxandatge, però a les autoritats mediambientals els preocupa que altres persones segueixin el seu exemple de domesticar animals salvatges amb l'esperança de treure'n profit a les xarxes socials.
- ARXIVAT A:
- Medi ambientBiodiversitatAustràlia
