Aerogeneradors del parc del Perelló
A les comarques de Girona no hi ha cap parc eòlic en marxa (ACN/Anna Ferràs)

"Oposar-nos-hi costa de justificar": clam ecologista per més projectes de renovables a Girona

El col·lectiu Renovemnos denuncia un desequilibri territorial en què les comarques gironines s'abasteixen de l'energia que es produeix a la resta de Catalunya i reclama invertir en energia neta per compensar la futura desconnexió de les nuclears

Enllaç a altres textos de l'autor

Núria Peraire

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@NuriaPeraire

Des del col·lectiu per a la transició energètica Renovemnos assumeixen que són els "antipàtics" perquè assenyalen la demarcació de Girona per la seva falta d'instal·lacions d'energies renovables, mentre alguns municipis gironins es mostren reticents a tenir parcs de plaques solars. 

Defensen que cal potenciar-hi les renovables per dos motius. Primer, per acabar amb el desequilibri territorial, que fa que Girona s'abasteixi sobretot de l'energia que es genera a altres zones de Catalunya. I segon, per fer front a la demanda d'energia elèctrica renovable, que creixerà en el futur a causa de la reducció de l'electricitat generada amb combustibles fòssils.

D'esquerra a dreta: Sergi Nuss, Enric Pardo i Pere Roura a la Universitat de Girona (3cat/ Núria Peraire)

Segons dades de Renovemnos, Girona genera l'1,5% de l'electricitat de tot Catalunya; Lleida, l'11,4%; Barcelona, el 16,8% i destaca Tarragona, que genera el 70% de l'electricitat del país, sobretot per la producció de les plantes nuclears. 

El catedràtic emèrit de Física de la Universitat de Girona i membre de Renovemnos Pere Roura s'ha mostrat crític, en declaracions a Catalunya Ràdio, amb la diferència de producció energètica entre demarcacions.

"Nosaltres som receptors d'un producte de primera necessitat perquè funcioni la nostra economia, però els que en paguen l'impacte local estan a l'altre extrem del territori. Per tant, oposar-nos a generar energia neta al nostre territori és molt difícil de justificar."


Quantes plantes de renovables calen?

Roura defensa que la demarcació de Girona necessitaria dedicar un 2% del seu territori a plantes de plaques solars per ser autosuficient. Això significa que cada comarca hauria de destinar-hi unes 1.500 hectàrees. És a dir, una superfície equivalent a la del municipi d'Anglès.

Puntualitza que aquesta dada del 2% és de màxims i que es pot reduir si es fan parcs d'aerogeneradors, com el previst al mar al golf de Roses. Els molins poden suplir plaques i alliberar territori, explica Roura. A Girona, no hi ha cap parc eòlic en marxa.

Aerogeneradors del Perelló (ACN/Anna Ferràs)

Les reticències dels municipis

Darrerament, alguns ajuntaments s'han mostrat reticents a tenir parcs d'energies renovables i argumenten que només aposten per instal·lacions petites d'autoconsum.

El membre de Renovemnos, Enric Pardo, explica que, fins i tot en aquest cas, calen més instal·lacions d'energies verdes perquè als municipis encara els queda molt per fer per ser autosuficients.

"No estem en aquesta situació de ser autosuficients. Tots els municipis que no volen el parc fotovoltaic han de saber que, fins i tot si s'implantés, només suposa un petit percentatge del consum d'aquell municipi i, per tant, estem molt lluny d'aquest escenari."

A l'hora de valorar l'impacte que tenen els parcs de plaques solars o els aerogeneradors en els municipis, sovint petits, que veuen com canvia el seu entorn, Roura recorda que el canvi climàtic ja està generant impactes en aquest mateix territori

Posa d'exemple la xifra rècord de 65.000 hectàrees d'arbres afectats per la sequera l'any 2023, sigui perquè s'han assecat o perquè han mort, segons dades del CREAF i dels Agents Rurals. Un estudi que determina que les comarques més damnificades són la Selva, el Baix i l'Alt Empordà, el Gironès i Osona. 

El futur sense nuclears

A Catalunya està previst que les centrals nuclears tanquin l'any 2035. Actualment, generen el 60% de l'electricitat de Catalunya i, segons l'investigador del Departament de Geografia de la Universitat de Girona Sergi Nuss, aquest percentatge s'haurà de suplir amb renovables. 

"En els propers deu anys, qualsevol municipi hauria de poder posar a disposició 30 hectàrees, que és poc, per sumar a la transició energètica de tot el territori, en un horitzó en què sabem que tancaran les nuclears i deixaran un gran forat."

Confia en el fet que explicar aquestes magnituds ajudi a entendre que "potser l'esforç que es demana no és tan gran com el benefici que se'n pot obtenir". I afirma que ara cal prendre mesures per bloquejar l'augment de les temperatures del canvi climàtic, un escenari on les renovables són "imprescindibles".

 

ARXIVAT A:
Energia
Anar al contingut