Catalunya al dia

On es cobra més pensió? El mapa per municipis revela diferències de fins a 1.000 euros

Les diferències entre el que cobren els jubilats de les diferents poblacions catalanes s'expliquen per factors com el tipus de feina majoritari a la zona i la modalitat de cotització dels treballadors

Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar García

Periodista de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio

@pilargarcia45
Actualitzat

Els 30 pensionistes del municipi de Cabó, a l'Alt Urgell, cobren de mitjana 674 euros mensuals, i els 960 de Flix, a la Ribera d'Ebre, ingressen 1.732 euros al mes, segons dades del Ministeri de Seguretat Social. Són els dos casos més extrems del país, que estableixen una diferència de 1.058 euros entre la pensió mitjana més baixa i la més alta de Catalunya

En general, però, el mapa de les pensions catalanes és divers i depèn de diversos factors. La demarcació de Barcelona és on es cobra la pensió mitjana més alta, 1.351 euros; la de Tarragona supera els 1.200 euros; la de Girona està una mica per sota; i, a la cua, hi ha la demarcació de Lleida amb 1.135 euros.

Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, en 223 poblacions (aproximadament el 25% del total), els seus pensionistes cobren menys de 1.000 euros al mes.
 

 

Un reflex de la cotització

La pensió està directament relacionada amb el sector en què s'ha treballat i la modalitat en què s'ha cotitzat: si com a empleat o com a autònom. Per això, el mapa de les pensions és, generalment, també el mapa de l'activitat econòmica i laboral d'un municipi, com explica el catedràtic d'Economia Josep Oliver

"Hi ha gent que ha tingut carreres professionals dilatades i ha complert el total de les condicions per tenir dret al 100% de la pensió. A l'altre extrem, qui ha cotitzat al règim especial agrari o d'autònoms i que ha cotitzat sensiblement menys."

Per sectors, normalment, els treballadors vinculats als serveis públics o la indústria cobren una pensió més gran que aquells que s'han dedicat a feines pròpies del món rural.

Els autònoms tenen al seu abast, des d'aquest any, els plans de pensions d'ocupació simplificats (iStock)
Els autònoms o pagesos ho tenen més difícil per cobrar una pensió alta (iStock)


Lleida, pensionistes que no arriben a mileuristes

Un exemple de com el perfil dels treballadors determina la pensió rebuda és la demarcació de Lleida, que és la que té més municipis i més pensionistes amb una pensió per sota de 1.000 euros: una situació que afecta 117 poblacions i gairebé 20.800 persones. 

Oliver ho explica per la vinculació d'aquestes terres amb el sector primari.

"En el cas de l'Alt Urgell o la plana de Lleida, on molts pagesos s'han jubilat, trobaràs, en general, pensions més baixes."

A la cua de les comarques de Lleida (i de Catalunya), com dèiem, hi ha el poble de Cabó, amb una pensió mitjana de 674 euros. A l'altra cara de la moneda, hi trobem el poble d'Es Bòrdes, a la Vall d'Aran. Els seus 12 pensionistes ingressen cada mes 1.660 euros de mitjana.

Oliver assenyala que, probablement, aquests últims són treballadors "vinculats a les empreses hidroelèctriques, que segur que han tingut un salari força alt i han cotitzat el que els tocava al règim general".


Girona escurça diferències

Si mirem la demarcació de Girona, la diferència entre la pensió més alta i la més baixa són 669 euros. A les comarques gironines, hi ha 34 municipis amb una pensió per sota de 1.000 euros, encapçalats per Susqueda, amb 800 euros. A la franja alta, hi ha 6 municipis on els pensionistes ingressen més de 1.400 euros mensuals, entre els quals hi ha la capital. 

"A Girona tens els dos models: a la ciutat o a Banyoles, pensions més altes perquè hi ha més teixit industrial o serveis públics vinculats al turisme. En canvi, a la resta, hi ha molts municipis amb una gran activitat agrària i pensions més baixes."

Un cas curiós és el de Sant Mori: els 34 pensionistes d'aquest poblet de l'Alt Empordà són els que tenen la pensió més alta de la demarcació, cobren prop de 1.480 euros.

Segons Oliver, en municipis com aquest, així com als pobles de costa, "pots trobar-hi un gran percentatge de persones que han decidit jubilar-se allà però que, probablement, han treballat a Barcelona".

Un jubilat passeja per la platja
A molts pobles de costa, els actuals pensionistes van treballar en ciutats més grans (Pixabay/Arek Socha)


Tarragona marca el rècord

Com apuntàvem en començar, els 961 pensionistes de Flix ingressen, de mitjana, 1.732 euros mensuals. És la pensió més alta del país.

"L'existència d'empreses energètiques i químiques, amb salaris més alts, explica aquesta disparitat."

Si ens fixem en les pensions més modestes, a la demarcació de Tarragona hi ha 58 municipis on els jubilats cobren menys de 1.000 euros. La de Savallà del Comtat, a la Conca de Barberà, amb 701 euros de pensió mitjana, és la més baixa. 

Barcelona, a la franja més alta

A la demarcació de Barcelona, hi ha 14 municipis on els pensionistes cobren menys de 1.000 euros. És Sagàs, al Berguedà, on tenen menys ingressos: 781 euros al mes.

Les pensions més altes d'aquesta zona es cobren en fins a 13 municipis on els pensionistes perceben més de 1.500 euros al mes. Al capdavant hi ha Sant Cugat, al Vallès Occidental. Els seus 14.500 pensionistes ingressen de mitjana 1.638 euros mensuals

Les comarques de Barcelona concentren, en general, els pensionistes que més cobren (Ajuntament de Barcelona/Mariona Gil)

Com passa en algunes poblacions de l'Empordà, aquí Oliver també assenyala que "no necessàriament la gent que cobra una gran pensió a Sant Cugat ha treballat a Sant Cugat":

"Probablement, corresponen a feines que s'han fet a Barcelona, ja sigui a la funció pública, al sector financer o a les grans empreses."

Són dades que constaten que allò que has cotitzat durant la teva vida laboral marcarà la pensió que cobraràs, visquis on visquis quan et jubilis.

ARXIVAT A:
PensionsDrets laborals
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut