Mor l'escriptor i crític literari Robert Saladrigas als 78 anys

L'escriptor i crític literari barceloní Robert Saladrigas ha mort aquesta matinada als 78 anys, a conseqüència d'un càncer contra el que lluitava des de feia anys.

Al marge de la seva feina de creació, cal destacar el seu paper de crític. La seva firma feia 40 anys que estava vinculada a La Vanguardia i, els últims anys, al suplement Cultura/s del mateix diari. El seu darrer article va aparèixer dissabte passat.

Va rebre nombrosos guardons

Va començar a escriure de ben jove i amb divuit anys ja va concórrer al Premi Nadal amb "No todo es negativo". Va ser un dels escriptors més destacats de la literatura catalana contemporània, autor d'una extensa obra literària i mereixedor de nombrosos guardons.

El Sant Jordi i el Crexells de l'any 92, se'ls va endur amb la novel·la "El sol de la tarda" o el premi Josep Pla que va obtenir el 2004 amb "La llibreta groga".

El 1996 va guanyar Premi Carlemany de novel·la amb "La mar no està mai sola".

Entre els seus llibres més destacats hi ha "Boires", que va guanyar el Premi Víctor Català.
 

Autor bàsicament de narrativa i assajos, molts llibres seus es van traduir al castellà. També va escriure nombrosos llibres per a infants i joves.

En el camp del periodisme, va treballar cinc anys a "El Correo Catalán" i va col·laborar amb regularitat a "Destino". També va ser a "Tele-Estel", "ABC", "Cavall Fort" i "Tele-exprés", entre d'altres publicacions.

Saladrigas va créixer entre l'Eixample i el Raval barcelonins, un univers que seria clau en el desenvolupament de la seva narrativa. Narrador de caràcter intel·lectural i existencialista, alguns crítics troben en la seva obra ecos de l'escola jueva de Saul Bellow i Philip Roth.

Saladrigas va formar part de l'anomenada "generació literària dels 70", a la qual va donar nom un llibre d'entrevistes d'Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, en què ell va ser un dels 25 autors seleccionats.

Aquest grup d'autors va arrencar la seva trajectòria en ple franquisme i es va consolidar plenament durant la democràcia.

Entre els seus autors favorits, Saladrigas sempre citava Proust, Rilke, Thomas Mann o també Juli Verne.