Mor l'actor Donald Sutherland, una de les llegendes de Hollywood

L'actor canadenc i llegenda de Hollywood Donald Sutherland ha mort als 88 anys a Miami.

Ho ha anunciat el seu fill i també actor Kiefer Sutherland a les xarxes socials, on ha dit que personalment creu que és "un dels actors més importants de la història del cinema". 

With a heavy heart, I tell you that my father, Donald Sutherland, has passed away. I personally think one of the most important actors in the history of film. Never daunted by a role, good, bad or ugly. He loved what he did and did what he loved, and one can never ask for more… pic.twitter.com/3EdJB03KKT

— Kiefer Sutherland (@RealKiefer) June 20, 2024

Helen Mirren, que va protagonitzar amb ell "The Leisure Seeker" (2017) ha dit en un comunicat que "Donald Sutherland va ser un dels actors més intel·ligents amb els quals he treballat mai. Tenia un cervell inquisidor meravellós i un gran coneixement sobre una gran varietat de temes. Va combinar aquesta gran intel·ligència amb una profunda sensibilitat, i amb una serietat sobre la seva professió d'actor. Tot això el va convertir en la llegenda del cinema en què es va convertir".

Un actor amb caràcter i versàtil que ha interpretat tota mena de papers des del terror, al drama i la comèdia, acció, als quals ha sabut imprimir una personalitat diferencial. No per ser secundaris, molts dels personatges que ha interpretat en els gairebé 60 anys de carrera han estat rellevants per les seves característiques. Intèrpret de qualitat i prestigi inqüestionable, no només en el cinema sinó també en el teatre i la televisió, ha treballat gairebé fins al final, i la seva última interpretació al cinema ha estat a la pel·lícula "Ad Astra" (2018) amb Brad Pitt. 

Un actor que anava per enginyer

Donald McNichol Sutherland va néixer el 1935 a Saint John, New Brunswick, al Canadà i, encara que anava per enginyer, finalment es va decantar per la interpretació.

Al principi Sutherland era discjòquei en ràdios locals. Fa les primeres actuacions escèniques a la Universitat de Toronto. El crític local Herb Whitaker, del Toronto Globe and Mail, el va animar per inscriure's a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres. Va treballar a nombrosos teatres de repertori al Regne Unit, abans d'actuar amb Rex Harrison i Rachel Roberts a l'obra "August fur the people". Es va iniciar també en sèries de televisió, com les recordades "El santo" i "Los vengadores".

No debuta al cinema fins al 1964 en una pel·lícula italiana de terror de sèrie Z, "Il castello dei morti vivi", amb Christopher Lee, fins que fa el salt a Hollywood.

Prop de 200 papers

Sutherland, amb una llarga trajectòria a Hollywood, va participar en prop de 200 pel·lícules o sèries de televisió. Després de tres pel·lícules més que va fer el 1965, el seu primer paper d'èxit li va arribar amb "Els dotze del patíbul" (1967), el clàssic bèl·lic de Robert Aldrich en què va compartir actuació amb Lee Marvin, Charles Bronson i Telly Savalas.

Va alternar el cinema europeu i nord-americà: mentre al Regne Unit interpretava el gènere d'espies --"Un cervell de mil milions de dòlars" (1967)--, als Estats Units en van seguir d'altres de gènere bèl·lic com "Els herois de Kelly" (1970), "M.A.S.H."(1970), de Robert Altman, o "Johnny va agafar el fusell" (1979) de Dalton Trumbo.

Un nou èxit l'aconsegueix amb el paper de l'inspector Klute en el film d'Alan J. Pakula (1971), que va donar l'Oscar a Jane Fonda. En aquella època  s'implica amb Fonda en la seva campanya contra la guerra del Vietnam, i participa en el guió i en la realització de "FTA", dirigida per Francine Parker el 1972.

Document recentment desclassificats han revelat que Sutherland va estar a la llista de seguiment de l'Agència de Seguretat Nacional entre 1971 i 1973 a petició de la CIA pel seu activisme contra la guerra.

Envoltat de grans actors i directors

Com a actor protagonista o de repartiment també va participar en altres títols com "Casanova" (1976) a les ordres de Federico Fellini, i aprofitant la seva estada a Itàlia també participa a "Novecento", de Bernardo Bertolucci, per la qual va rebre molt bones crítiques.

En 1978 va passar a la ciència-ficció, que també ha estat un gènere recurrent en la seva carrera: va participar en el remake de la mítica "La invasió dels ultracossos" del 1956, al costat de Jeff Goldblum, Leonard Nimoy i el seu amic Robert Duvall.

Després d'uns anys 70 ocupat amb altres papers de terror psicològic, Sutherland va iniciar els 80 amb un apreciat paper a l'oscaritzada "Gent corrent" (1980) de Robert Redford. Durant aquests anys va tornar a Broadway, on va destacar en l'adaptació d'Edward Albee de la coneguda "Lolita", de Vladimir Nabokov.

Treballa al costat d'Al Pacino, o de Marlon Brando i Susan Sarandon, i a la dècada dels 90 comença a acceptar papers secundaris, encara que amb importància argumental. Oliver Stone el tria per participar a "JFK" (1991) protagonitzada per Kevin Costner, juntament amb Tommy Lee Jones, Kevin Bacon, Gary Oldman i Joe Pesci.

Sense parar de treballar, arriba al nou mil·lenni amb "Space cowboys" (2000) on torna --vestit d'astronauta-- a compartir repartiment amb Tommy Lee Jones, James Garner i el director del film, Clint Eastwood.

Però després de "Cold mountain" (2003) amb Renée Zellweger, que va obtenir l'Oscar, un dels papers més cèlebres de Donald Sutherland en els darrers temps és el de president Snow, principal dolent d'"Els jocs de la fam", la saga de 4 films protagonitzats per Jennifer Lawrence.

Escassos reconeixements

Malgrat ser un actor prolífic, de rellevants interpretacions, per a molts gairebé de culte, no ha estat reconegut amb premis. Malgrat múltiples nominacions, Donald Sutherland ha guanyat dos Globus d'Or i un Emmy, i cap al final de la seva carrera ha estat reconegut pel conjunt de la seva trajectòria. El 2018 va recollir l'Oscar honorífic i, dos anys després, el Festival de Sant Sebastià el va reconèixer amb el premi Donostia.

L'actor, però, es va mostrar més preocupat per altres temes més que no pas pels reconeixements. Antimilitarista durant la guerra del Vietnam, o preocupat pel medi ambient, precisament a Donostia va dir textualment que l'actitud de les Nacions Unides davant de la crisi climàtica era "una merda".

L'any 2015 va aprofitar l'estrena de la darrera entrega dels "Jocs de la fam", una de les sagues més taquilleres dels últims anys, per dir que les pel·lícules s'han de recordar pel seu missatge, no per recompenses econòmiques.

"Crec que seria un error terrible. Això s'ha fet per polititzar els joves, no per obtenir beneficis, per comprometre els joves a ser políticament responsables. Estem en un món que s'està enfonsant. Han de fer alguna cosa perquè, si no, estem morts", va dir l'actor, sempre contundent. 

El 1978, va ser nomenat oficial de l'Orde del Canadà.