Miguel Ángel Gallo, graduat de Belles Arts amb 90 anys: "Volia que m'ensenyessin a pintar"

"Les meves últimes notes han estat un 10 i dos 9." Miguel Ángel Gallo s'ha graduat aquesta setmana a la UB entre aplaudiments. Té 90 anys i en fa set que es va matricular a la Facultat de Belles Arts.

"No és fàcil acostumar-se a anar a la universitat. És molt difícil aprendre a examinar-te. La darrera vegada que em vaig examinar era l'any 58 i ha passat una mica de temps."

L'any 1959 va obtenir el doctorat en Enginyeria Industrial, té dotze llibres publicats i actualment exerceix encara al consell d'administració de tres importants empreses.

Amb l'edat, la tremolor a les mans li va fer canviar la seva afició per la marqueteria i provar sort amb la pintura: "Els meus fills em van regalar una capsa de pintures. Vaig estar dos anys pintant. Em vaig fer un embolic tan gran que vaig pensar: això no pot ser! Aniré a la universitat perquè m'ensenyin a pintar. Hi vaig anar i em vaig matricular."

Vidu, amb 13 fills i 39 nets, explica que a la família li sembla molt bé la seva inquietud artística i que fins i tot algun net li ha comprat un quadre. Admirador de Zurbarán i Matisse, ell ha optat per fer pintura abstracta.

"Si a mi em diuen fa cinc anys que pintaria abstracte, no m'ho hauria cregut."

"Abstreure no és només una tasca que implica els sentits, és també d'intel·ligència. És intentar aconseguir copsar l'essència del paisatge", explica.

Gairebé 70 anys separen Miguel Ángel Gallo dels seus companys de promoció a la universitat. Malgrat l'enorme diferència d'edat, s'ha integrat sense dificultats, ha fet treballs en equip i ha teixit complicitats: "He fet moltes amistats. Hi ha un noi d'Osca amb qui sovint ens veiem els diumenges i dinem plegats."

Els companys d'aula han ovacionat Gallo quan aquesta setmana ha recollit el diploma de llicenciat en Belles Arts al paranimf de la Universitat de Barcelona.

"L'avantatge que tinc davant la resta d'alumnes tan joves és que jo soc capaç d'entendre més de pressa per què he viscut moltes més experiències. I el gran avantatge seu és que són artistes de naixement. La majoria han cursat el batxillerat de belles arts."

Miguel Ángel Gallo no es planteja exposar les seves obres, però sí que té clar un nou repte acadèmic: cursar el doctorat de Belles Arts.

"En una ocasió, un professor em va demanar dos quadres per a una exposició. Van estar quatre mesos exposats i ningú va demanar per aquests quadres. Crec que val més la pena doctorar-se!", conclou amb un somriure.