Un treballador de l'hostaleria servint cafès per esmorzar
L'hostaleria és un dels sectors on es fan més hores extres (Europa Press)
Catalunya migdia

Més de la meitat de les hores extres no es van cobrar el 2023: ni amb diners, ni amb descans

Sindicats i experts alerten que l'any passat es van generar prop de 44 milions d'hores extraordinàries i ho atribueixen a un mal funcionament del registre horari obligatori que s'aplica des de fa 5 anys

Pilar Garcia/Glòria Marín

Si agafem la calculadora i dividim els prop de 44 milions d'hores extres que es van fer l'any passat, ens sortiria que cada treballador català en va fer 14 al llarg del 2023. Però no tothom fa més hores de les que li toca a la feina, de manera que quan dividim aquests 44 milions entre els assalariats que sí que fan hores extres, el resultat és molt diferent.

Segons el sindicat UGT, els que en fan, en fan moltes: una mitjana de 5,6 hores extres a la setmana. Pel cap baix, això són més de 20 hores al mes, de manera que en només 4 mesos s'arribaria al màxim d'hores extres en un any previst per llei, que són 80. I el pitjor és, com estem explicant, que més de la meitat -un 55%- no es cobren ni es compensen amb dies de descans, segons denuncia aquest sindicat.


Per què es fan tantes hores extres?

Sindicats i experts creuen que això passa perquè el registre horari obligatori des de fa 5 anys no funciona, com denuncia Ferran Camas, catedràtic del Dret del Treball de la Universitat de Girona:

"Aquesta és una situació de frau a la qual s'ha de fer front. El registre ha de reflectir les hores reals que fa un treballador i hi ha d'haver una intervenció de la Inspecció de Treball per controlar-ho."

La UGT coincideix tant en el diagnòstic com en la via per resoldre el problema. Denuncien que hi ha empreses que utilitzen moltes fórmules per eludir el control horari i que, en aquests casos, les sancions econòmiques haurien de ser més altes per tal que fossin dissuasòries.

Façana d'una oficina del Banc Santander
Les queixes dels treballadors de la banca van desembocar en la creació del registre horari obligatori

Com s'han de compensar les hores extres?

El que diu la legislació és que aquestes hores s'han de pagar amb diners o dies de festa. En el primer cas, si parlem de diners, la normativa diu que les hores extres no es poden pagar per sota del que es paga una hora ordinària.

Més enllà de denunciar que més de la meitat d'aquestes hores surten de franc als empresaris, la secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, va un pas més enllà:

"Hem presentat una reclamació col·lectiva davant del Comitè Europeu de Drets Socials en què demanem que les hores extraordinàries han de retribuir-se, com a mínim, un 25% per sobre del que val una hora ordinària."


Es podrien crear 24.000 llocs de treball

Des de la UGT també denuncien que totes aquestes hores extres que es van fer l'any passat suposen més de 24.000 "llocs de treball perduts", és a dir, que si cap treballador català fes cap hora extra es podrien crear 24.000 llocs de treball.

Els empresaris, però, remen en direcció contrària. En plena negociació entre els agents socials i el Ministeri de Treball sobre la reducció de la jornada laboral, la patronal ha posat sobre la taula augmentar el límit d'hores extres que un treballador pot fer a l'any, i que ara són 80 com a màxim.


Quins sectors fan més hores extres?

D'hores extraordinàries se'n fan a tot arreu, però sí que hi ha col·lectius en què és més habitual. El catedràtic del Dret del Treball de la Universitat de Girona, Ferran Camas, diu que hi ha dos grans sectors que fan més de la meitat del total d'hores extres: d'una banda, hi hauria els tècnics d'empresa, els professionals científics i els intel·lectuals, i de l'altra, el sector de la restauració, els serveis personals, de protecció i els venedors.

Hi ha un col·lectiu, però, que ha jugat un paper molt destacat en l'intent de controlar l'excés d'hores extres: els treballadors de la banca. De fet, la modificació de la llei que va obligar a fer el registre de la jornada de treball té el seu origen en aquest grup d'assalariats, que durant anys van acumular moltes hores extres que ni es pagaven, ni es compensaven amb dies de festa.

 

ARXIVAT A:
Drets laborals
Anar al contingut