Mark Rutte serà el nou secretari general de l'OTAN, després de la retirada de l'únic rival

Via lliure per a Mark Rutte per convertir-se en el nou secretari general de l'OTAN. El primer ministre sortint dels Països Baixos té tots els números per ser el pròxim secretari general de l'Aliança Atlàntica, després que aquest dijous ha rebut l'últim suport pendent, el de Romania. El seu candidat, i president del país, Klaus Iohannis, s'ha acabat retirant de la cursa.

Rutte no tenia cap altre rival, i des d'un primer moment partia com a favorit, en tenir el suport dels Estats Units i les principals potències europees.

Els últims mesos s'ha anat guanyant el suport de tots els 32 aliats que integren l'OTAN. Aquesta setmana va encarrilar el procés intern aconseguint el suport explícit d'alguns dels membres que encara es resistien, com Eslovàquia o Hongria, l'únic país que ha mantingut fins a l'últim moment el suport al candidat romanès.

Rutte va acabar aconseguint el suport de Budapest després de reunir-se amb el primer ministre, Viktor Orbán, i d'acordar per escrit que Hongria podria quedar exempta de participar de les iniciatives de suport a Ucraïna acordades per l'Aliança. Orbán es comprometia, alhora, a no bloquejar-les.

Aconseguit el suport de tots els membres de l'OTAN, queda ara la formalització del nomenament del nou secretari general. Es farà primer per part dels ambaixadors i posteriorment ho ratificaran els líders de l'Aliança, en la cimera que es farà a Washington al juliol.

Rutte prendrà possessió del càrrec a partir de l'1 d'octubre, moment en què acaba el mandat de Jens Stoltenberg, després de 10 anys al càrrec.

Rutte, un polític "camaleònic", veterà i bon negociador

El primer ministre sortint de Països Baixos, és un dels polítics més longeus del continent. Ha estat al capdavant del govern neerlandès els últims 14 anys. En tot aquest temps, s'ha forjat una imatge d'un home amb les idees clares i tossut, però també molt hàbil a l'hora de sobreposar-se a situacions adverses.

De Rutte, destaca la seva gran capacitat negociadora i d'arribar a acords enginyosos amb els seus rivals, sense importar el color polític.

Amb 43 anys, el 2010 es va convertir en el primer cap de govern liberal en gairebé un segle als Països Baixos. Ho va fer després de pactar amb la dreta radical i xenòfoba de Geert Wilders.

També va governar amb els socialdemòcrates, del 2012 al 2017, i en coalició amb progressistes, democristians i conservadors, del 2017 al 2022.

En l'àmbit europeu, se'l coneix per ser un dels falcons que més va predicar per les polítiques d'austeritat, en el context postcrisi financera del 2009. Aquesta postura va tensar la corda a Brussel·les, i el va enfrontar amb diversos executius del sud d'Europa. Una discussió que es va tornar a repetir a l'hora de negociar els plans de recuperació econòmica postpandèmia.

Rutte va presentar la dimissió com a primer ministre de Països Baixos el passat mes de juliol, per desacords sobre política migratòria amb els seus socis. Aquesta renúncia va sorprendre molts neerlandesos, acostumats al seu enfocament pragmàtic a l'hora d'encarar els problemes.

La despesa militar en defensa i Ucraïna, grans reptes del mandat

La guerra a Ucraïna ha tornat a donar protagonisme a l'Aliança Atlàntica i ha impulsat el secretari general sortint, Jens Stoltenberg, com un dels líders més rellevants de la història de l'OTAN.

Entre les mesures més destacades hi ha haver donat suport sense precedents a Ucraïna per resistir l'agressió russa, crear nous batallons al front oriental o haver incorporat nous membres a l'Aliança com Montenegro, Macedònia del Nord, Finlàndia o Suècia.

El relleu del líder noruec amb Rutte ha de significar, en principi, implacabilitat davant la Rússia de Putin i suport total a Kíiv. De fet, en la propera cimera de líders del juliol s'espera ratificar un acord de finançament a Ucraïna per valor de 40.000 milions d'euros anuals, mentre duri el conflicte.

La despesa militar dels aliats també serà un cavall de batalla del nou mandat. El seu repte serà pressionar els membres perquè inverteixin, com a mínim, un 2% del seu PIB en defensa, una xifra que ara mateix compleixen 23 dels 32 integrants de l'OTAN.

Una qüestió que pot generar encara més tensió si en els propers mesos retorna a la Casa Blanca Donald Trump. El magnat va amenaçar en el seu anterior mandat, --i ho ha ratificat en la campanya presidencial--, de no defensar davant de potencials agressions els aliats que no complissin amb l'objectiu pressupostari en defensa.

Mantenir la bona sintonia entre les dues ribes de l'Atlàntic, sigui quin sigui el nou inquilí a la Casa Blanca, serà doncs un dels principals reptes de Mark Rutte.