Imatge d'una urna

L'Hospitalet, Santa Coloma i Blanes, primeres ciutats que rebutgen cedir locals per a l'1-O

Algunes grans ciutats governades pel PSC ja s'han pronunciat a favor de no cedir espais per al referèndum, mentre que unes altres encara no han anunciat què faran

RedaccióActualitzat

Les ciutats on governa el PSC coincideixen a prioritzar la llei espanyola.

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha explicat a Twitter per què no cedirà locals municipals per al referèndum.


També la de l'Hospitalet de Llobregat.

Les dues alcaldesses s'agafen a les providències del TC que han deixat en suspens l'aplicació de la llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O.

També l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

 

L'Ajuntament de Blanes és el primer dels grans consistoris de les comarques gironines que es nega a cedir cap local per a les votacions del referèndum. L'alcalde de Blanes, el socialista Miquel Lupiáñez, ha pres aquesta decisió seguint l'informe que ha emès el secretari municipal.

Això fa perillar la continuïtat del govern municipal a Blanes, que és una coalició entre el PSC, el PDeCAT i ERC.

Altres ciutats governades pel PSC també s'han pronunciat a favor de no cedir espais per al referèndum: Viladecans, Vallirana, Badia del Vallès o Gavà.


Altres grans ciutats, en canvi, encara no s'han pronunciat oficialment. En aquest grup hi ha la capital, Barcelona, a més de Tarragona i Lleida. També Cornellà de Llobregat i Castelldefels.

Hi ha municipis amb govern socialista que sí que donen a suport al referèndum; és el cas de l'Escala, Sant Feliu de Guíxols i Calonge.

A Mataró, la situació és més embolicada: l'alcalde, el socialista David Bote, governa en minoria i el ple de l'Ajuntament va ratificar el suport al referèndum abans que el Constitucional el tombés. Bote, però, ja va avisar que es pararien els preparatius si l'alt tribunal suspenia la llei.

Consideren que tenen de temps fins dimarts per contestar la carta de Puigdemont

En tots els casos, el serveis jurídics municipals estudien la carta en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, donava un termini de 48 hores per confirmar la disponibilitat dels espais que s'usen habitualment com a col·legis electorals per al referèndum de l'1 d'octubre.

La majoria de municipis no han pres posició perquè entenen que el termini s'acaba dimarts si es compten els dies hàbils.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut