Debat de l'Estatut

L'Estatut dóna oficialitat a l'aranès i considera la Vall d'Aran "realitat nacional occitana"

El Parlament ha aprovat, amb el suport de tots els grups menys el PPC, definir la Vall d'Aran com una "realitat nacional occitana" amb un caràcter "singular" dins de Catalunya i donar a la "llengua occitana, denominada aranès a Aran" el caràcter de "llengua pròpia i oficial" en aquest territori "i també a Catalunya". Aquesta part de l'Estatut dedica a la Vall d'Aran un article i part d'un altre, i tots dos han comptat amb 120 vots a favor, els de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA, i amb els 15 vots en contra del PP català.

Actualitzat
A l'article 11, el nou Estatut diu: "El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran (màxima institució política de la vall) i les altres institucions pròpies." Així mateix, aquest article, al segon apartat, afegeix: "Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles." "Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i també reconeix Aran com una entitat territorial singular dins de Catalunya, que és objecte d'una particular protecció mitjançant un règim jurídic especial", subratlla també l'esmentat article 11. D'altra banda, a l'article 6, referent a les llengües a Catalunya, tots els grups menys el PPC han donat suport que figuri al nou Estatut que "la llengua occitana, denominada aranès a Aran, és la llengua pròpia i oficial d'aquest territori i és també oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística". Durant el debat de l'encaix de la Vall d'Aran a l'Estatut, el conseller portaveu del govern català, Joaquim Nadal, en nom del PSC, ha dit que "Catalunya vol per a Aran el mateix que per a ella", i ha destacat la decisió de donar caràcter oficial a Catalunya a l'aranès. Per la seva banda, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, ha afirmat que les referències a la Vall d'Aran a l'Estatut suposen "una reparació històrica" amb aquest territori i un "avanç important" en el reconeixement de la realitat nacional d'Aran amb relació a l'Estatut actual, el del 1979. El reconeixement de la Vall d'Aran a l'Estatut també ha estat destacat per ERC i ICV-EUiA, mentre que el PPC era partidari de reconèixer a l'Estatut la singularitat d'Aran, però no de referir-se a aquest territori com una "realitat nacional occitana". L'aranès, al Parlament El diputat aranès Francesc Xavier Boya, a qui els socialistes han cedit part del temps, han fet tot el seu parlament en la seva llengua per agrair el gest a Catalunya. Boya ha dit que des de l'Estatut de Sau, el país tenia un deute històric amb la Vall d'Aran que avui s'ha restablert.
Anar al contingut