Les morts prematures per Covid han fet perdre més de vint milions d'anys de vida

La Covid-19 a tot el món ha fet perdre un total de 20,5 milions d'anys de vida degut a les morts prematures que ha provocat.

Aquest és el càlcul fet per un equip d'investigadors encapçalats per Héctor Pifarré i Arolas, del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els autors també hi ha Guillem López‑Casasnovas, del mateix centre.

L'estudi s'ha publicat a Scientific Reports.

Els anys de vida perduts es calculen per la diferència entre l'edat de la mort d'una persona i el temps que hauria viscut tenint en compte l'esperança de vida al seu país.

En aquest cas, els investigadors han estudiat 1.279.866 morts per Covid a 81 països i han mesurat la diferència entre el moment de la mort I l'esperança de vida a cadascun.

Molts més que amb la grip estacional

En total, assenyalen que a tot el món s'han perdut 20.507.518 anys de vida -setze anys de mitjana per cada mort-. Això significa entre dues i nou vegades, segons els països, la mitjana d'anys de vida perduts per la grip estacional.

També ho comparen amb els anys de vida perduts per accidents de trànsit i en aquest cas la Covid n'ha causat entre dues i vuit vegades més. En canvi, els anys de vida perduts per la Covid són entre la quarta part i la meitat dels perduts per malalties de cor.

Els autors assenyalen que sovint es parla d'excés de morts degut a la Covid, però que això no dona idea dels anys perduts:

"De fet, moltes respostes (o no respostes) polítiques han estat motivades per l'argument que la Covid-19 mata majoritàriament persones a les quals, fins i tot en absència de la Covid-19, els haurien quedat pocs anys de vida. Malgrat això, una avaluació completa del vertader impacte de la mortalitat per Covid no s'havia dut a terme".

Les dades obtingudes mostren que el 44,9% dels anys de vida perduts ho han estat en individus d'entre 55 i 75 anys, el 30,2% en persones menors de 55 anys i el 25% en majors de 75 anys.

Per gèneres, la pèrdua d'anys de vida ha estat un 44% superior en homes que en dones.

 

Protegir també els joves

Els autors també reconeixen dos possibles biaixos, que podrien influir en les dades en dos sentits oposats. Així, pot ser que no s'hagin registrat totes les morts reals causades per la Covid. En aquest cas, els anys perduts encara serien més.

Per contra, moltes de les persones que han mort per Covid podrien tenir problemes de salut que reduïssin la seva esperança de vida. Tot i així, consideren que les seves dades indiquen proporcions i que són prou robustes perquè no els afecti aquesta consideració.

També afegeixen que a part dels anys de vida perduts seria important calcular els anys viscuts amb discapacitats. Però encara no hi ha prou dades sobre quines seqüeles deixa la Covid per poder dur a terme aquest càlcul.

Els autors conclouen afirmant que moltes respostes polítiques s'han basat en el fet que la majoria de morts s'han produït en majors de 75 anys i que per això es protegia de forma prioritària les persones d'aquesta edat.

Però afirmen que els seus resultats criden a conscienciar sobre la necessitat que aquestes polítiques també protegeixin els joves.

Un altre dels autors principals és Mikko Mÿrskyla, de l'Institut Max Planck de Recerca Demogràfica de Rostock i de la Universitat de Hèlsinki. També hi han participat investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison i de la Universitat d'Oxford.