Les famílies que ocupen els pisos de protecció oficial a la Mina no pensen marxar

Fa poc més d'un any de l'ocupació d'uns pisos del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Són quatre blocs nous que feia temps que eren buits, a l'espera de destinar-los a lloguer social i que havien de servir per reallotjar els veïns de l'edifici Venus, el més conflictiu i degradat del barri. Ara ja els han començat a arribar les ordres de desnonament, però molts dels ocupants asseguren que no se n'aniran.

"Feia tres o quatre anys que estaven buits, els pisos. Fan obra nova i fan pisos i ningú hi va a viure. Què passa, aquí? Nosaltres al carrer malvivint amb la nostra família i han de tenir 100 pisos buits? Doncs cadascú va fer el que va poder."

Així explica Gabriel Fernández com van ocupar quatre blocs de pisos de lloguer social. 54 famílies hi van entrar de cop, i corrent.

"I tant que vaig córrer, perquè hi havia molta gent. Al primer que vaig veure hi vaig entrar."

Des de llavors, els han anat moblant, i han punxat l'aigua i la llum. Explica Antonio Arenas que va ser fàcil.

"Vam posar un plomet i ja està. Ho vam fer. I amb l'aigua també."

Explica que la majoria són parelles joves que vivien al barri amb els pares.

"Vivíem 12 persones en una casa de 60 metres. Amb els nens dormint en matalassos per terra."

El propietari d'aquests pisos de protecció oficial és el Consorci de la Mina, integrat per diverses administracions, i es mostra inflexible: hauran de marxar.

Alguns casos ja han arribat a judici, i amb les sentències vindran les primeres ordres de desnonament. És el cas de Josué Muñoz i Manuela Córdoba. No tenen feina fixa i temen el dia que els arribi la carta del jutjat.

Manuela: "Mira, si és una carta, i em poso malalta i a plorar. Perquè no sé on acudir. Em veig al carrer amb la meva nena."

Josué: "Amb la meva nena petita em deixaran allà en un pont? No, no ho permetré."

Demanen quedar-se als pisos pagant un lloguer social. I denuncien que les obres que s'han fet al barri no han servit per millorar la vida dels veïns. El president del Centre Cultural Gitano de la Mina, Rafael Perona, explica:

"A nosaltres ens venen la rehabilitació de la Mina com una rehabilitació amb dues potes: una, la urbanística, i l'altra, la social. La rehabilitació social encara ha d'arribar."

La Generalitat recorda que els pisos nous eren per reallotjar altres famílies de la Mina, i diu que no negociarà cap lloguer amb els ocupes. Però ells tampoc tenen cap intenció de marxar. La Manuela es mostra ferma:

"El que dic és que és casa meva. I ningú em mourà d'aquí."

Molts són famílies amb nens i diuen que estan disposats a mobilitzar-se.