Les experiències immersives, a debat: són art o entreteniment?

El paper del públic i el pes cultural i artístic de les noves propostes digitals obren un nou escenari en el terreny cultural

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carolina Rosich

Sotscap de Cultura dels Serveis Informatius de TV3

@carolinarosich
Actualitzat

La immersivitat ha obert tot un debat en el terreny cultural, els professionals del qual encara no es posen d'acord sobre si és una forma d'art o pur entreteniment, o si així és com seran els museus del futur.

Lluís Nacenta, comissari i investigador en l'espai de confluència de la música, l'art, la tecnologia i la ciència, recorda: "Ara estem en la febre de la immersivitat i, amb tota probabilitat, moltes coses que ens semblen interessants d'aquí deu anys ja no ens ho semblaran. Hi ha aquests 'hypes' de la tecnologia, com passa amb la intel·ligència artificial. També passa amb els formats immersius, estem hiperventilant".

L'any 2019 va obrir portes l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona, el primer 100% immersiu de la ciutat. En poc temps, han fet girar les exposicions que produeixen arreu del món, amb xifres de públic que difícilment igualen les exposicions als museus convencionals.

Exposicions immersives que han dedicat a Frida Khalo, Monet, Klimt o al Dalí cibernètic les han dut a Singapur, el Brasil o Alemanya, i ja han obert dues rèpliques de l'Ideal a València i Madrid, a més d'un nou espai immersiu dedicat a Sorolla, en col·laboració amb la Casa Amatller de Barcelona. Ara també han aconseguit que l'última producció immersiva sobre Tutankamon es pugui veure al nou Museu del Caire.

Jordi Sellas, el director de l'Ideal, explica: "Hem descobert una cosa que no sabíem, i és que interessa arreu del món. Barcelona s'està convertint en un autèntic epicentre amb artistes i espais de creació que estan trobant el seu punt de referència." A l'Ideal, l'equip multidisciplinari de la productora Layers of Reality treballa aquests dies en l'exposició que inauguraran al setembre, dedicada a l'univers de Jules Verne.

"En aquests 4 anys, l'entorn de les experiències immersives ha canviat moltíssim. Han arribat  a nivells pròxims a una pel·lícula d'animació en 3D. S'han convertit en autèntiques superproduccions que reclamen la creació d'entorns en tres dimensions, animacions d'última generació que fan que s'assemblin molt més a una pel·lícula 3D de Disney, de Pixar. Estem començant una nova línia de treball artística que està començant i que, per tant, no sabem on es portarà."

L'investigador Lluís Nacenta adverteix: "Ens equivoquem si no veiem que el museu s'ha d'anar transformant a mesura que la cultura i la tecnologia es transformen. La idea de museu s'ha d'anar modificant a mesura que es modifica la cultura".

Una noia fa una fotografia a una obra d'art immersiva (3Cat)

Boom de museus immersius

La immersivitat avança a tota velocitat. Però, sota l'etiqueta d'experiències immersives, en poc temps han proliferat multitud d'espais en ciutats com Barcelona, alguns de caràcter lúdic com el Balloon Museum, amb art inflable, i d'altres amb voluntat més artística, com el museu White Rabbit, que ha obert a l'antic Bulevard Rosa, o l'experiència Dalí Challenge, que es pot veure aquests dies al Reial Cercle Artístic de Barcelona.

"I ara sembla que tot són experiències immersives perquè és un segell que comercialment funciona, i hi haurà productes que no tindran la mateixa qualitat i que desapareixeran", diu Sellas.

"Són moments d'exploració", diu Lluís Nacenta. "Serà molt interessant veure com és l'art immersiu d'aquí 10 anys, i aquest serà un moment en què haurà passat la bogeria col·lectiva de 'tot ha de ser immersiu' i es podrà veure quins artistes i quins discursos culturals han sabut utilitzar aquests formats nous".

Antònia Folguera, directora del Sónar+D, es pregunta: "Aquestes peces que en diem immersives, ho són realment? Lògicament, hi ha empreses del món de l'entreteniment que hi han vist el potencial de fer com un negoci venent tiquets. Però sí que és un espai per a la creació perquè ve de l'art, aquest format. No ve de la indústria de l'entreteniment".

La casa natal de Dalí a Figueres també s'ha obert com a museu immersiu.

La immersivitat ha entrat en el patrimoni arquitectònic

Les propostes immersives també han envaït el patrimoni arquitectònic. L'artista digital de referència, el turc Refik Anadol, va propulsar Gaudí al futur, amb un màping titulat "Living architecture" a la façana de la Casa Batlló, que va enlluernar prop de 70.000 persones al passeig de Gràcia el maig de l'any passat.

Ara, és també l'autor de l'experiència d'impacte que viuen els visitants quan acaben el recorregut per l'interior de l'edifici, una proposta que els ha fet guanyar públic més jove. Ingrid Olmo, mànager de la Casa Batlló, diu que "és una oportunitat per crear una nova capa narrativa, un nou relat per connectar amb públics que potser no connectarien amb l'arquitectura o amb un relat més convencional".

Una noia observa una obra d'art immersiva (3cat)(3Cat)

Públic actiu o públic passiu?

Nacenta ens convida a preguntar-nos si en un museu com l'Ideal Centre d'Arts Digitals, amb les ulleres de realitat virtual posades, el visitant és més actiu o més passiu. "Podries dir que és més passiu perquè està assegut i no es mou de la cadira, però també podries dir que és més actiu perquè, de fet, està activament transformant allò que presencia. Senzillament han canviat els paràmetres de què és una visió activa".

El paper del públic en aquests nous museus i el pes cultural i artístic d'aquestes propostes han obert nous debats en el terreny cultural.

ARXIVAT A:
CulturaTecnologiaMuseus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut