Les custòdies compartides a Catalunya s'han doblat en sis anys
L'entrada en vigor de la llei catalana que ho regula és un dels factors que ha afavorit aquest increment
En sis anys, a Catalunya s'ha doblat el nombre de custòdies compartides en els divorcis de parelles amb fills menors.
El 2011, la custòdia compartida es concedia en el 21% dels casos, el 2016 ja supera el 40%. L'entrada en vigor de la llei catalana que ho regula és un dels factors que ha afavorit aquest increment.
De fet, en totes les autonomies amb llei pròpia (que promou la coparentalitat després d'un divorci) hi ha hagut un augment semblant, i totes superen la mitjana espanyola, on han passat del 12 al 28%.
Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona ha analitzat l'efecte de la llei sobre la custòdia compartida, juntament amb altres factors. Les dades mostren que, des del 2011, hi ha estabilitat en la xifra de divorcis, però, en canvi, hi ha un increment notable de la custòdia compartida, en detriment de la custòdia exclusiva de la mare amb un règim de visites per al pare.
L'estudi ha detectat que amb el divorci de mutu acord és tres vegades més probable la guarda compartida que per sentència judicial. L'altre factor important és que la responsabilitat en la cura dels fills s'hagi compartit habitualment durant la convivència, com explica Montserrat Solsona, demògrafa del Centre Estudis Demogràfics de la UAB.
"En la custòdia compartida no s'improvisa. No és lògic que si tu no has compartit les tasques de cura dels infants abans de la ruptura, de cop descobreixis que la teva vocació és ser pare al cinquanta per cent."
Aquest creixement de la custòdia compartida reflecteix canvis socials més profunds relacionats amb la igualtat de gènere dins i fora de la llar.
