Les 200.000 abelles de Notre-Dame també s'han salvat de l'incendi
Grup d'abelles de la mel (Pixabay)

Les 200.000 abelles de Notre-Dame també s'han salvat de l'incendi

Des del 2013 viuen a la catedral en tres ruscs i cada un produeix 25 quilos anuals de mel

Xavier DuranActualitzat

A Notre-Dame no hi havia només tresors culturals per protegir. També es patia per un de natural: una colònia de vora 200.000 abelles. Ara s'ha confirmat que s'han salvat. 

La persona que més ha patit durant aquestes hores és Nicolas Géant, l'apicultor que té cura dels ruscos de Notre-Dame:

"Al principi, pensava que els tres ruscos s'havien cremat, no en tenia cap informació. Però després vaig poder veure amb imatges per satèl·lit que no havia estat el cas. I el portaveu de la catedral em va confirmar que entraven i sortien dels ruscos."

La presència d'aquests insectes a Notre-Dame es remunta al 2013, quan Géant en va oferir i instal·lar un a la catedral, concretament al sostre de la sagristia. Géant ha repartit altres ruscos per teulades de la ciutat. 

La població d'abelles a Notre-Dame ha anat augmentant i forma part de projectes que es desenvolupen a diverses ciutats per afavorir la presència d'uns insectes essencials per als ecosistemes i l'agricultura.
 

La torre de l'agulla cau devorada per les flames
 

Les abelles del Germà Adam

Les abelles de la catedral són de la varietat Germà Adam, nom del monjo benedictí que la va aconseguir fent selecció d'individus. També s'anomenen Buckfast, pel nom de l'abadia anglesa on es van criar.

El Germà Adam es deia en realitat Karl Kehrlé. Havia nascut el 1898 al sud d'Alemanya i va adoptar el nom quan es va integrar a la vida monàstica a Buckfast. Així descrivia l'any 1952 el tipus d'abella que buscava:

"El nostre objectiu final és reproduir una abella que ens donarà una collita mitjana constant màxima amb un mínim d'esforç i de temps per la nostra part".

I, efectivament, són molt productives. Cada rusc produeix, de mitjana, 25 quilos anuals de mel, que es ven al personal de Notre-Dame. Són abelles que, si hi ha un incendi o amb presència de fum, no fugen, s'atipen de mel i protegeixen la reina, com explica Nicolas Géant:

"Aquesta espècie no abandona el rusc. No tenen pulmons, però el diòxid de carboni les adorm".


Apicultura urbana

Pot semblar que al bell mig de París, a les abelles, els faltarà aliment. Però espais verds i plantes a les terrasses permeten que es nodreixin. Liben unes 700 flors diàries, que busquen en un radi de tres quilòmetres al voltant del rusc.

L'apicultura urbana s'ha convertit tant en una afició com en una forma de compensar els greus perills que afecten els abelles que estan provocant la disminució de poblacions a molts llocs.

Un dels apiaris urbans més antics d'Europa és el que hi ha en el castell dels Tres Dragons, al parc de la Ciutadella. Es va instal·lar el 1945. El 2014 es va crear al Jardí Botànic -que forma part del museu- el que es va anomenar "hotel d'abelles".

ARXIVAT A:
CiènciaPatrimoniEcologia
Anar al contingut