L'Audiència no veu delicte d'abusos sexuals en el cas d'un policia infiltrat en moviments socials
L'agent va mantenir vuit relacions sexoafectives durant els dos anys que es va infiltrar als moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona
L'Audiència Provincial de Barcelona ha desestimat la querella contra el policia nacional infiltrat en diversos moviments socials a Barcelona. Durant aquest període, va mantenir relacions sexuals amb les vuit dones denunciants.
El jutjat considera que no hi ha indicis dels delictes d'abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d'impediments de l'exercici de drets cívics.
D'aquesta manera, l'Audiència comparteix el criteri del jutjat d'instrucció 21 i la Fiscalia i defensa que les relacions sexuals van ser consentides.
Les advocades de l'acusació, entre elles del centre Irídia i la CGT, asseguren que recorreran al Tribunal Suprem i "exhauriran totes les vies judicials fins a aconseguir que uns fets tan greus s'investiguin".
"Seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar", denuncien en un comunicat conjunt.
En paral·lel a la via judicial, reclamen que "es depurin responsabilitats polítiques i totes les persones afectades siguin reparades".
Vuit relacions durant dos anys d'infiltració
El policia denunciat va mantenir-se infiltrat durant més de dos anys en moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona i al moviment sindical. Va fer-ho entre el maig del 2020 i l'octubre del 2022 i utilitzava el nom fictici de Dani Hernández Pons.
Durant aquest període, hauria mantingut relacions amb fins a vuit dones del mateix entorn polític i social. Unes relacions, segons les denunciants, construïdes a partir del relat fictici. Dues de les dones van arribar a mantenir una relació de parella estable amb ell.
L'agent s'hi hauria introduït a través del centre social ocupat La Cinètika, al passeig de Fabra i Puig de Barcelona. El jove, de 31 anys, va adoptar una estètica "camaleònica" per passar desapercebut i es definia com a anarquista.
Les advocades de l'acusació assenyalen que l'agent va fer servir les relacions sexoafectives "com a mecanisme per iniciar o consolidar el vincle de confiança amb diferents moviments" i que ho va fer amb l'aval de la resta de l'estructura policial.
Consideren que es tracta d'operacions "amb una lògica de càstig" que comporten "una greu afectació tant dels drets individuals com col·lectius de les persones i moviments afectats": "Aquestes operacions són tan innecessàries com abusives en qualsevol estat de dret i democràcia", manté Irídia.
Querella per abusos sexuals
L'acusació va interposar la querella contra el que consideraven una pràctica de violència institucional sexualitzada, tal com la definia una de les advocades, Laia Serra:
"Aquí s'entrecreuen diferents impactes, i considerem que aquest agent infiltrat va dur a terme tota aquesta xarxa de relacions sexoafectives precisament utilitzant de manera instrumental aquestes activistes."
Consideren que si la identitat de l'home amb el qual aquestes dones havien tingut relació era del tot fictícia, tampoc pot ser real el consentiment per mantenir-hi relacions sexuals o sentimentals. Aquest fet constitueix un delicte d'abús sexual, segons la defensa, ja que han estat enganyades per obtenir-lo.
Amb la negativa de l'Audiència Provincial d'admetre a tràmit la querella, les advocades consideren que hi ha falta de compromís per investigar les operacions d'infiltracions.
