L'arquebisbe de Burgos actuarà contra les monges rebels en un termini "prudencial"
Mario Iceta diu que l'excomunió decidida dissabte és "reversible" i que tindrà "paciència" amb les monges, però no amb el fals bisbe al qual segueixen
L'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, ha anunciat aquest dilluns que prendrà mesures legals contra les monges rebels de Belorado si no abandonen el convent en un termini "prudencial".
En roda de premsa, Iceta no ha precisat quin és aquest termini, ni tampoc quines accions concretes pensa activar, alhora que ha afegit que l'excomunió feta pública dissabte és "reversible" si es retracten:
"L'església desitja que, un cop hagin reflexionat, s'adonin de la situació i tornin."
El conflicte, per tant, entra en una fase latent que s'acabarà quan es concretin les accions legals o quan les monges facin marxa enrere i tornin a l'obediència del Vaticà.
Paciència amb les monges, però no amb el fals bisbe
En tot cas, l'arquebisbe ha afirmat que tindrà "paciència" amb les monges, però no amb el fals bisbe Pablo de Rojas i el seu ajudant José Ceacero, que viuen amb les monges al convent i als quals segueixen:
"Hi haurà una diferència gran entre les germanes i aquests dos."
Iceta és des de principis de juny comissari pontifici del monestir de Belorado, i per delegació del Papa en té la responsabilitat religiosa, patrimonial i econòmica total.
Segons ha assegurat aquest dilluns, el saldo total dels comptes corrents del monestir no arriba ara mateix als 6.000 euros, insuficients per fer els pagaments ordinaris.
En la roda de premsa, que ha fet al costat de Carmen Ruiz, secretària de la Federació de les Clarisses d'Arantzazu, també ha explicat que quan hagin marxat les monges rebels, hi enviaran monges d'altres convents.
Un litigi patrimonial a l'origen del conflicte
El conflicte fa esclatar a mitjans de maig, quan es va saber que les monges rebels volien vendre's el convent per comprar-ne un altre a Vitòria, però la jerarquia catòlica no les va deixar.
Llavors elles van respondre acusant d'"heretges" tots els papes posteriors a Pius XII, mort el 1958, i declarant-se seguidores de la Pia Unio Sancti Pauli Apostoli.
Aquesta mena d'orde religiós no reconegut pel Vaticà, la va fundar el 2005 Pablo de Rojas, excomunicat pel papa el 2019, i ha estat relacionada amb l'església rebel del Palmar de Troya, a Sevilla.
Burofaxos i trucades a la Guàrdia Civil
Des de llavors Iceta ha intentat refermar la seva autoritat sobre les monges rebels, i aquestes ho han rebutjat, fins i tot demanant a la Guàrdia Civil que fessin fora els seus enviats.
Divendres les monges van portar la situació a l'extrem, negant mitjançant burofax cap mena d'autoritat sobre elles als tribunals de l'Església catòlica, i sent, per tant, excomunicades l'endemà.
Al convent hi ha 16 monges, però l'excomunicació només s'ha aplicat a 10 d'elles, perquè el bisbat ha considerat que les altres 6, les de més edat, són vulnerables i estan sotmeses per les més joves.
L'excomunió, una "farsa" segons les monges
El divendres el perfil a Instagram de l'organització de De Rojas va penjar un comunicat de les monges rebels en el qual qualifiquen l'excomunió de "farsa" i hi afirmen que s'han adherit "a la veritable Fe Catòlica" i que s'han separat "lliurement, voluntària i decidida de l'"església conciliar"":
- ARXIVAT A:
- Església
