La renda bàsica universal s'experimentarà durant dos anys en un pla pilot a Catalunya

Va ser una de les condicions de la CUP per fer possible l'actual govern i ja comença a prendre forma: un pla pilot per desplegar la renda bàsica universal a finals de l'any que ve. En els pròxims pressupostos el pla té una partida de 4 milions d'euros.

El govern, amb el suport d'entitats socials i experts en treball social, vol que a finals de l'any que ve una mostra de població prou ambiciosa rebi aquest ajut universal perquè els resultats siguin significatius i l'experiment tingui ressò a tot Europa, on ja hi ha altres proves en marxa.

L'actual model no funciona

Els responsables d'aquest pla parteixen del reconeixement d'un fracàs col·lectiu. Les moltes ajudes socials que hi ha no han aconseguit ni eliminar ni reduir la pobresa. La taxa actual a Catalunya supera el 26%, la pitjor xifra de l'última dècada.

Pel cap de l'Oficina de la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós, ha quedat demostrat que les persones més vulnerables i més necessitades són precisament les que queden fora de les rendes socials actualment vigents. Criteris d'accés massa restrictius, la bretxa digital i la fragmentació d'ajudes deixen molta gent desprotegida.

La renda bàsica universal, en canvi, seria una ajuda d'entre 700 i 900 euros que tot ciutadà rebria al llarg de la vida, sense condicions, sense límits. No com la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital, que desapareixerien.

Un pla ambiciós

D'experiments se n'han fet en altres països europeus, però sempre en poblacions petites. El pla pilot català vol ser ambiciós pel que fa a la mostra i la durada. Un mínim de dos anys per treure'n conclusions fiables. Això sí, les altres experiències internacionals han desmuntat molts prejudicis, explica Raventós.

"La gent no deixa de treballar o de buscar feina, es redueixen els nivells d'estrès i de trastorns mentals i en molts casos s'inicien projectes d'autoocupació o cooperatius."

El Col·legi de Treball Social ha estat convidat a formar part de la junta assessora d'aquesta oficina. La seva vicedegana, Mercè Civit, comparteix la idea que hi ha moltes idees preconcebudes sobre el risc que aquest tipus de renda desincentivi de buscar feina.

"Quanta gent viu sense treballar especulant financerament? A aquests ningú els qüestiona mai res. Ara, amb la persona que no té recursos, quan té una ajuda sempre hi ha la sospita que ens estigui enganyant."

"Els pobres sempre han d'estar justificant fins a l'últim paper que són pobres."

Pels responsables del pla, un dels principals avantatges podria ser posar fi a l'actual col·lapse dels serveis socials.

"Actualment hi ha un exèrcit de treballadors socials que passen bona part de la jornada laboral gestionant informes per poder acreditar que els usuaris necessiten ajudes, totes fragmentades", assegura Raventós.

Civit també està d'acord que amb una ajuda d'accés universal desvinculada dels serveis socials, les persones que hi treballen "podríem dedicar-nos a la nostra feina: acompanyar les persones, empoderar-les; fer treball de grup, treball comunitari".
 

Com es finança

La gran incògnita, ara per ara, passa per com es finançaria aquesta renda. D'una banda, s'unificarien totes les ajudes que hi ha ara. De l'altra, s'hauria de fer una clara aposta per la lluita contra el frau fiscal per recuperar diners per a les arques públiques i fer una important redistribució de la riquesa.

Alguns economistes ja han fet estimacions. "El 80% de la població hi sortiria guanyant i el 20% restant és el que hi sortiria perdent, el que hauria de pagar més impostos", apunta Raventós.

Sigui com sigui, des dels serveis socials insisteixen que aquesta nova renda només pot funcionar si va acompanyada d'unes polítiques d'habitatge i de treball potents i eficaces per erradicar la pobresa estructural.