La reivindicació històrica d'un model de finançament per a Catalunya

Des de Jordi Pujol fins a Pere Aragonès, tots els governs catalans han reivindicat tenir la clau de la caixa, un debat que ha tornat a revifar arran de la davallada de l'estratègia independentista

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Alba Gil

Periodista de la secció de Política de TV3

@Gil_Alba

Ningú no va dir que seria fàcil, però probablement cap dels protagonistes de la històrica fotografia del Pacte del Majestic s'haurien imaginat que, 28 anys després, el model de finançament encara seria el gran cavall de batalla.


Més autonomia financera

Era el 1996 i el PP, que necessitava els vots de CiU per investir José María Aznar, va prometre per primera vegada un nou model de finançament per a Catalunya. Una concessió a canvi d'estabilitat a Madrid.

S'enterrava així la possibilitat d'un concert econòmic com el basc, una opció que no es va arribar a concretar mai. Segons l'expresident Jordi Pujol, l'Estat s'hi va negar. Ara bé, d'acord amb l'aleshores conseller basc d'Economia i Hisenda, Pedro Luis Uriarte, van ser els nacionalistes catalans els que no van voler "assumir riscos".

Populars i convergents segellant el pacte del Majestic
Populars i convergents segellant el Pacte del Majestic (3Cat)

Amb el Pacte de Majestic tancat, Pujol planteja un nou model de finançament autonòmic per tal que la Generalitat recapti tots els impostos, però la resposta del govern espanyol no es fa esperar. Aznar ho rebutja amb aquestes paraules: "No és políticament adequat ni tècnicament justificat."


El concert "solidari" de l'Estatut

L'any 2000, hi torna a haver eleccions i els populars aconsegueixen la majoria absoluta, cosa que deixa CiU sense força negociadora al Congrés. Al Parlament, depèn dels acords amb el PP, però els nacionalistes pressionen tant com poden i aconsegueixen la cessió d'alguns impostos.

Amb els comicis catalans a tocar, les promeses omplen els mítings. José Luis Rodríguez Zapatero, candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, visita Barcelona per tal de donar una empenta a la campanya i per posar fi a més de dues dècades de pujolisme.

Des del Palau Sant Jordi, llança una promesa que no va poder complir: donar suport a la reforma de l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya.

Zapatero prometent donar suport a l'Estatut sorgit de les urnes
Zapatero prometent donar suport a l'Estatut sorgit de les urnes (3Cat)

A la Generalitat, el tripartit acaba posant sobre la taula una proposta d'Estatut que planteja un "concert econòmic solidari" com a mecanisme per contribuir a la resta de comunitats autònomes i que es va acabar descartant. El temps passa i també els incompliments.


De l'acord de 2009 a la reunió Mas-Rajoy

En plena crisi econòmica, s'acorda finalment impulsar un nou sistema de finançament autonòmic, però la proposta del govern espanyol no agrada al català. Després de mesos de negociacions, arriba l'entesa.

El nou model de finançament topa amb el rebuig de CiU, que considera que no compleix l'Estatut. La campanya de pressió s'intensifica i Artur Mas, que desbanca el tripartit a les urnes, suma el suport de bona part de les forces parlamentàries, també el PSC, per reclamar un pacte fiscal a Madrid.

Rajoy i Mas a La Moncloa
Rajoy i Mas a La Moncloa (3Cat)

Empès per l'èxit de la manifestació independentista de la Diada del 2012, Mas es reuneix amb Mariano Rajoy a La Moncloa, però no té èxit.


Del procés al "finançament singular"

Amb l'auge del procés, el pacte fiscal sembla una pantalla superada. El debat queda aparcat durant més d'una dècada, en què el focus es posa en el referèndum i el dret a l'autodeterminació.

Tanmateix, amb el fracàs de l'estratègia independentista i la davallada electoral d'aquest espai polític, torna a sorgir un clam. El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, presenta una proposta de "finançament singular" que recupera bona part del pacte fiscal defensat per Mas.

La proposta d'ERC arriba després del pacte entre republicans i PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, però la polèmica revifa perquè el concepte no vol dir exactament el mateix per a tothom i tampoc no agrada a tots els socis parlamentaris al Congrés.

Tot i els matisos, es tracta d'una reivindicació històrica que torna ara a primera plana i que, igual que fa 30 anys, amenaça de fer saltar pels aires l'estabilitat a Madrid.

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut