Nemo, guanyador d'Eurovisió, celebra la victòria a l'edició del 2024
El cantant amb el micro que l'acredita com a guanyador i que es va trencar (Reuters/Leonhard Foeger)

La història personal de Nemo, la persona no-binària de Suïssa que guanya Eurovisió

L'artista ha trencat el trofeu, un micròfon de vidre, quan celebrava la victòria amb el seu tema, "The code"

RedaccióActualitzat

"Jo vaig anar a l'infern i vaig tornar", diu la cançó "The code", de l'artista de nacionalitat suïssa Nemo Mettler, guanyadora del festival d'Eurovisió i inspirada en la seva història personal. El tema explora la identitat no-binària d'aquest triomf eurovisiu, que ha aprofitat la victòria per celebrar la presència i visibilitat dels artistes queer.

L'artista n'ha parlat a la roda de premsa posterior a la seva victòria:

"[Interpretar] una cançó que parla de la meva història, que ha tocat tanta gent i que pot haver inspirat altres persones per mantenir-se fidels a elles mateixes és la bogeria més gran que m'ha passat mai."

Temes com l'acceptació del gènere i la salut mental estan presents a les lletres de les seves cançons. A la guanyadora diu, per exemple: "Per trobar el camí, vaig trencar el codi" o "en algun lloc entre els 0 i els 1 és on vaig trobar el meu regne".

La posada en escena, amb una plataforma giratòria, incloïa un vestuari que trencava les barreres de gènere.

Des que era un infant, Nemo ha tocat el violí, el piano i la bateria. L'artista, de 25 anys, va guanyar cinc premis Swiss Awards quan en tenia 18. Bona part de la seva carrera musical l'ha fet a Biel, la ciutat on va néixer, que té dos idiomes oficials: alemany i francès.
 

"He trencat el codi i el trofeu"

Nemo ha trencat sense voler el micròfon de cristall de la victòria mentre celebrava el premi d'aquesta 68a edició del festival.

Després de repetir l'actuació al Malmö Arena, ja havent guanyat, ha aixecat el micròfon alegrement, però just després l'ha deixat a terra, amb tan mala sort que s'ha trencat la base i ha quedat partit en dos.

Nemo ha aprofitat l'anècdota per fer un joc de paraules amb el títol de la seva cançó: "He trencat el codi i he trencat el trofeu", i per afegir un missatge adreçat a l'organització del festival: "El trofeu es pot arreglar. Potser Eurovisió s'hauria d'arreglar una mica, també".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Nemo (@nemothings)

A la roda de premsa que ha fet després de guanyar, li han preguntat com l'ha afectat la situació que ha envoltat el festival, marcat per la presència d'Israel en plena guerra a Gaza.

Nemo ha descrit l'experiència com a "molt intensa" i ha dit que "moltes coses no han estat amor i unitat" i que això l'ha entristit, però que "també hi ha hagut molt amor i molta unió, amb moltes cultures diferents".

"Espero que Eurovisió pugui continuar sent un lloc on manifestar-se per l'espai i l'amor al futur", ha afegit.

És la tercera vegada que Suïssa guanya Eurovisió després de l'edició inaugural, el 1956, amb "Refrain", de Lys Assia, i de l'any 1988, amb "Ne partez pas sans moi", cantada per la canadenca Céline Dion.

Tot i que no era la favorita, va aconseguir superar Croàcia, amb un total de 591 punts. Les votacions del jurat professional van ser clau, però també li va anar bé el vot del públic, amb 227 punts.

ARXIVAT A:
LGTBIQ+Música
Anar al contingut