La història i les anècdotes més curioses de la "Novena simfonia" de Beethoven, que fa 200 anys

Aquest dimarts, la "Novena simfonia" de Beethoven ha complert 200 anys. Dos segles en què s'ha convertit en una de les melodies més conegudes i reproduïdes de la història.

Tot i la seva popularitat, aquesta obra mestra de la música clàssica conté detalls sovint poc coneguts, tant pel que fa a la seva presentació pública com al seu recorregut posterior. En repassem alguns.
 

Una estrena esperada

El compositor alemany va estrenar la Simfonia número 9 en re menor, opus 125, coneguda com a simfonia "Coral", al teatre de la Cort Imperial i Reial de Viena, l'extint teatre Kärntnertor de la capital austríaca, el 7 de maig de 1824.

Va ser un concert d'excepció, amb un Beethoven que tornava als escenaris vienesos després d'una absència de més d'una dècada, per oferir la gran obra que l'havia ocupat durant dos anys.

Obra revolucionària

Beethoven va presentar una simfonia que ampliava els límits del gènere, amb la pionera inclusió de solistes vocals i un cor al darrer moviment. També era excepcionalment llarga, amb quatre moviments que duraven més d'una hora.

Una composició monumental que va connectar amb el públic d'aquella nit d'estrena i que encara avui està considerada una de les grans fites de la història de la música.
 

Triomfar en silenci

Aquell 7 de maig de 1824, Ludwig van Beethoven ja era sord i, per tant, tot i estar present a l'escenari --des d'on pretenia dirigir l'obra, tot i que realment ho va fer el director Michael Umlauf--, va ser incapaç de sentir els aplaudiments d'uns espectadors entregats davant d'allò que acabaven de presenciar.

Amb tot, el compositor va poder observar els gestos d'ovació dels assistents i va poder comprovar que la seva nova composició havia estat un èxit immediat. Va ser la cirereta d'una carrera que acabaria aquell mateix dia. Després de l'estrena de la "Novena simfonia", Beethoven es va retirar de la vida pública i va morir tres anys després.
 

Himne oficial i popular

La incorporació del text del poema "Oda a l'alegria" de Friedrich Schiller va convertir l'obra de Beethoven en tot un himne humanista que encara avui ressona en algunes institucions.

L'any 1972, per exemple, el Consell d'Europa va convertir el tema de l'"Oda a l'alegria" d'aquesta "Novena simfonia" en el seu himne i, uns anys més tard, el 1985, aquest extracte va ser adoptat pels dirigents comunitaris com a himne oficial de la Unió Europea.

Però, més enllà dels protocols, aquestes mateixes notes també s'han convertit en una cançó cantada i ballada per milers de persones. A Espanya, Miguel Ríos la va popularitzar a partir de l'any 1969.
 

Homenatges arreu

El bicentenari de la "Novena simfonia" de Beethoven ha comportat la celebració de diversos homenatges a aquesta composició arreu del món. El Palau de la Música Catalana, per exemple, ha commemorat l'efemèride aquest dimarts al vespre amb un concert a càrrec de l'orquestra Franz Schubert Filharmonia, dirigida per Tomàs Grau, transmès en directe per Catalunya Música.

Mentrestant, a Alemanya, la Casa Beethoven de Bonn ha volgut recrear de la manera més fidel aquella primera interpretació a l'extint teatre Kärntnertor. Per això ha organitzat un concert on els intèrprets han fet servir instruments com els de fa 200 anys, "per tornar a l'essència del moment".

Amb aquest objectiu s'ha escollit la sala Stadthalle de la ciutat de Wuppertal, a la regió natal de Beethoven, perquè reunia "les condicions acústiques i arquitectòniques més similars" a les de l'estrena.

El nostre corresponsal a Alemanya, Oriol Serra, ha pogut comprovar in situ els preparatius del concert i ha descrit al "Catalunya nit" la "sala impressionant, amb una acústica que impacta molt".

A escala internacional, l'associació dedicada al compositor --la Beethoven-Haus Bonn-- celebra la setmana de Beethoven i organitza diversos esdeveniments des d'aquest mes de maig que s'allargaran fins a l'agost.