La CUP culminarà la refundació amb el repte de recuperar votants i influència

Els anticapitalistes debaten allargar els lideratges per no cremar-los ràpidament i descarten grans canvis en la disjuntiva entre la retòrica i la negociació

Actualitzat

La CUP va entrar al Parlament el 2012 amb tres diputats, entre ells David Fernàndez, que ràpidament es va convertir en un polític conegut i valorat entre els votants i també fora del partit. Al cap de tres anys, el 2015, ja no es va presentar, per la limitació d'un mandat que la CUP exigia llavors als seus diputats.

Cremar lideratges tan ràpidament és una de les qüestions que es volen corregir a través del procés de Garbí. I és que aquest mes de setembre la CUP enllestirà la seva refundació, que es va posar en marxa davant els mals resultats electorals dels anticapitalistes, que han perdut la representació al Congrés dels Diputats i a l'Ajuntament de Barcelona, i han empitjorat notablement els resultats al Parlament.

Un dels grans defensors d'allargar en el temps els lideratges és el càrrec públic més important que té ara la formació, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, com va dir en una entrevista amb TV3:

"Ens agrada tenir metges de capçalera que siguin els mateixos, ens agrada tenir un lampista de referència i ens agrada també, en general, que les persones que fan política siguin les mateixes durant un temps"

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, al saló de plens
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, al saló de plens (ACN/Marina López)

Una altra qüestió central del debat és com gestionar la representació en institucions com el Parlament i si convé passar de la retòrica a la negociació. En aquest punt, la nova CUP no té previstos grans canvis. L'exdiputada Eulàlia Reguant assegura a TV3 que "la CUP està per treballar per organitzar la gent".

Per la seva banda, el portaveu del procés de Garbí, Non Casadevall, manté que la CUP "no ha entrat mai a negociar polítiques concretes per l'ànim que té de subvertir aquest sistema i de superar aquesta institució". Assegura, però, que als ajuntaments on han governat sí que han aconseguit avenços, però reconeix que cal comunicar-ho millor. L'objectiu, assegura, és fer de la CUP una eina més útil.

Dins la mateixa formació hi ha veus que reconeixen que la transformació podria haver anat més enllà. Les conclusions i les esmenes encara pendents es votaran el 21 de setembre a Sabadell, a l'Assemblea Nacional.

 

ARXIVAT A:
CUP
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut