Illa escenifica el suport als Mossos i es compromet a "allunyar-los de la confrontació política"

La primera visita oficial del president Salvador Illa ha estat a la seu central dels Mossos d'Esquadra, el Complex Egara de Sabadell. Un gest simbòlic per escenificar el seu suport al cos policial, qüestionat pel dispositiu per detenir Carles Puigdemont activat dijous passat, que va fracassar. 

"Tenim una bona policia, però sempre es poden fer les coses millor", ha dit Illa en una declaració posterior, en què no ha admès preguntes. I ha afegit: "El que ara és necessari que els homes i dones que formen part del cos dels Mossos d'Esquadra puguin desenvolupar la seva tasca allunyats de la confrontació política".

I s'ha compromès, mencionant també a la nova consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que l'ha acompanyat en la visita, a "garantir les condicions per fer-ho possible". I això, ha dit, "comença generant confiança".

Fa anys que els Mossos d'Esquadra estan sota el focus i hi plana cíclicament l'ombra de la sospita. Ara, la fugaç reaparició de Carles Puigdemont ha tornat a posar el cos al centre d'atenció, com s'explica en aquest reportatge:

En la visita a la seu dels Mossos, Illa també s'ha reunit amb els sindicats. Des del majoritari, SAP-Fepol, han agraït la visita del president. "És un gest que el cos necessita, tot i que esperem que es vegi reflectit en les polítiques de seguretat del nou govern", ha afirmat el secretari general de SAP-Fepol, Pere Garcia.

També ha apuntat que el cos "està tocat". "No ens ha agradat viure els episodis dels últims dies, però hem de fer una autocrítica per identificar possibles errors i no tornar-los a cometre en un futur", ha dit.

El mateix sindicat criticava aquest dilluns el Departament d'Interior per, a parer seu, no fer autocrítica. Deien que la roda de premsa de l'encara conseller d'Interior Joan Ignasi Elena i el cap del cos, Eduard Sallent, en què van acusar Puigdemont de comportament impropi, va ser "desafortunada". 

El secretari general del sindicat argumentava que les responsabilitats es van derivar "cap a terceres persones" i, segons ell, no es van assumir com la ciutadania i els agents esperaven.

El sindicat CCOO, per la seva banda, va parlar de "vergonyós espectacle" i va qualificar el dispositiu desplegat d'"estèril i ple de dubtes", que va situar el cos en "un escenari internacional de ridícul sense precedents". 

Els informes del dispositiu

El Ministeri de l'Interior responsabilitza els Mossos d'Esquadra de l'operatiu. Segons l'informe que ha remès al Suprem, per encàrrec del jutge Pablo Llarena, l'Estat va oferir-los el suport de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per detenir Carles Puigdemont, però els Mossos no el van acceptar.

L'informe també apunta que els dispositius de control i vigilància dels cossos policials de l'executiu espanyol no van detectar "en cap moment" la presència de Puigdemont a fronteres, ports i aeroports, des que el magistrat instructor va decidir mantenir la seva ordre de detenció, l'11 de juny. 

El ministeri remarca que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va mantenir actius els controls a les fronteres durant els dies previs a la fuga de Puigdemont, especialment a Barcelona i a l'àrea metropolitana. Ara bé, apunten que en aquest moment, i donada "la competència i les capacitats operatives" dels Mossos, no van portar a terme cap operatiu en paral·lel per detenir Puigdemont.

Posteriorment, i davant una possible captura de Puigdemont en territori nacional, els Mossos van informar el ministeri del disseny del dispositiu "específic i especial" que havien planejat per procedir a la detenció de l'expresident un cop fos localitzat. En aquest moment, el govern espanyol va oferir a la Generalitat "qualsevol mena de suport operatiu" per part dels cossos estatals, que no van requerir.

Llarena també ha demanat un informe als Mossos, però segons fonts de dins del cos i a diferència del del Ministeri, encara hi estan treballant, tot i que preveuen tenir-lo acabat pròximament.