Hem entrat a la cartoixa de Montalegre, un dels monestirs més secrets del món

Només queden 24 cartoixes al món. I una és a Tiana, acollint 11 monjos. És la cartoixa de Montalegre, que té 600 anys d'antiguitat.

Els seus membres viuen en cel·les individuals i independents, en forma de petites casetes, amb oratori, lloc d'estudi i hort. Tot l'entorn és molt senzill, molt auster.  

Els monjos passen gran part del dia sols, a la seva cel·la o a l'hort. Un cop la setmana participen en actes comunitaris que els fan sentir part d'un grup o comunitat. Han fet vots de pobresa, austeritat i silenci. Són monjos contemplatius, ermitans. Porten una vida apartada del món, senzilla, anònima... tan anònima que, al seu cementiri, s'hi enterren sense cap inscripció en una senzilla creu de fusta.

Un equip de reporters dels serveis informatius de TV3 han pogut entrar a la cartoixa de Montalegre, un dels monestirs més secrets de Catalunya i del món. El més excepcional, però, és que una de les reporteres és dona. Les dones tenen prohibida l'entrada a les cartoixes d'homes. I els monjos, quan veuen una dona, s'incomoden molt.

Ara, a la cartoixa de Montalegre hi ha un noi de 30 anys aspirant a cartoixà. Si supera la prova d'estar-se tres mesos allà, en silenci i fent la vida dels monjos, el portaran a Burgos a fer el noviciat.

Són autosuficients gràcies a la fabricació del Licor Chartreuse que es fa a Viron, prop de Grenoble. Els diners de la distribució del licor es reparteixen entre totes les cartoixes del món. La primera cartoixa a Catalunya va ser la d'Escaladei, al Priorat, ara ja abandonada.

No poden menjar carn. Només productes de l'hort i ous i només un cop a la setmana. No parlen entre ells, tret dels diumenges, que dinen tots junts i el prior els explica les notícies de l'exterior. Van a dormir a les 19.30 i abans de mitjanit es lleven per resar i dormen de 2 a 6 del matí.

A la cartoixa de Tiana però, ara els horaris són una mica més laxos, i dormen 5 hores seguides a la nit. S'han saltat les matines de les 12 de la nit.

La primera regla dels cartoixans va ser redactada per sant Bru el segle XII, i el més important és el silenci i la pregària gairebé les 24 hores del dia.

A Espanya hi ha 5 cartoixes: Montalegre, Portaceli, Miraflores, Auladei i Benifassà. D'aquestes, les quatre primeres són de monjos i la darrera, de monges.

Com a element d'identificació de l'orde (escut), els cartoixans van disposar que fos sobre un fons blau, un globus terrestre amb una creu al seu damunt, d'or. Acompanyen la creu set estrelles, d'or, que representen sant Bru i els sis companys seus a la primera cartoixa.

La divisa de l'Orde és: Stat crux dum volvitur orbis. Sobre el món que canvia, la creu està sempre immutable. Per les seves aportacions espirituals i culturals, l'Orde Cartoixà es situa entre les grans institucions de l'Església.

Avui dia, uns 370 monjos i 75 monges es distribueixen en 19 cases de cartoixans i 5 de cartoixanes repartides per Europa, Estats Units i Hispanoamèrica. La cartoixa de més recent creació està situada a l'Argentina (1977) i, al darrer Capítol General de l'Orde, s'ha decidit fundar una nova cartoixa a Corea.

Una cartoixa està constituïda per quatre àrees o zones principals.

Zona eremítica. Formada pel claustre major al voltant del qual es distribueixen les cel·les (petites cases amb jardinet) on els Pares (o les Monges de cor, als monestirs femenins) fan la seva vida solitària. Algunes cartoixes disposen d'un altre claustre, connectat amb el primer, on habiten els Germans (o, en els monestirs femenins, les Germanes).

Zona cenobítica o comunitària. Formada per l'església, la sala del capítol, el refectori, i capelles, distribuït tot a l'entorn d'un petit claustre dit "de recordatione".

En aquesta zona és on es tenen, diàriament, unes estones de vida en comú. Son uns moments que permeten l'intercanvi espiritual i humà i que contraresten, d'aquesta manera, els possibles inconvenients de la vida eremítica en soledat plena i es faciliten, a l'hora, la fraternitat i la caritat cristiana.

Zona d'obediències. L'ocupen les estances on es realitzen les tasques destinades a la vida de la comunitat: cuina, safareig, sastreria, etc. També estan situades les cel·les dels germans/germanes (en les cartoixes que no disposen de segon claustre) i la procura. Aquesta zona es configura entorn d'un pati dit de les "obediències".

Zona de serveis. És l'àrea on es localitzen els magatzems, tallers, granja, etc. És la zona més allunyada de la zona eremítica per evitar sorolls Entre la zona de serveis i la de les obediències, generalment separades per un pati, es troben la porteria, l'hostatgeria i la capella exteriors. Aquestes tres dependències no són de clausura.

Normalment, una amplia horta, tancada per un mur, complementa les instal·lacions i serveis de la cartoixa.

La disposició de les àrees està pensada per mantenir les cel·les el més allunyades possible del soroll exterior, amb la finalitat de facilitar l'aïllament, la soledat i el silenci que permeti al monjo la meditació i l'oració pura.

L'arquitectura de les cartoixes és, generalment, austera, sòbria i funcional. Només l'àrea cenobítica, on hi ha les edificacions destinades al culte, destaquen arquitectònicament.

Exposició pels 600 anys

Aquest dijous, el Museu de Badalona va inaugurar una exposició dedicada als 600 anys de la Cartoixa de Montalegre. L'exposició es podrà veure fins el gener.

A més, pels qui s'hagin interessat per la dura vida dels cartoixans i vulguin conèixer la història i els secrets que alberguen les parets del monestir, s'acaba de publicar el llibre "Montalegre, 6 segles de silenci cartoixà" de l'escriptor badaloní Jaume Oliveras, amb fotografies d'Oriol Casanovas i Antonio Guillen.