Figures de foc a la muntanya i cops de martell de joguina: així se celebra Sant Joan a Europa

La festa del solstici d'estiu o Sant Joan no és només una tradició a casa nostra, sinó que és una de les celebracions més compartides per moltes cultures diferents, amb protagonisme per al foc i l'aigua, elements purificadors per excel·lència. 

Encendre fogueres i compartir una revetlla amb amics i en família és molt habitual en diversos països europeus, però hi ha algunes tradicions força curioses que han perdurat amb el temps.
 

A cops de martell (de plàstic) a Porto

La celebració de la nit de Saô Joaô també està molt estesa a Portugal, on proliferen les fogueres i els sopars a la fresca amb sardines a la brasa i brou verd, un dels plats més típics del país fet a base de patates, xoriço i col. 

A Porto és on han conservat una de les pràctiques més tradicionals. Antigament, els veïns de la ciutat es donaven cops els uns als altres amb porros o fulles d'all, però ara ho fan amb els "martelinhos", petits martells de plàstic de colors amb un xiulet a dins.

Per Sant Joan, a la ciutat també encenen fanalets i els enlairen cap al cel.

Figures de foc a les muntanyes del Tirol

A Àustria és on fan una de les celebracions més vistoses del continent. A la serralada de Mieminger, al Tirol, hi celebren el Sonnwendfeuer (foc del solstici), on s'encenen figures de tota mena per cremar-les.

Els detalls de les figures es mantenen en secret fins al vespre del solstici d'estiu i els ciutadans esperen amb delit la posta de sol per gaudir de l'espectacle de foc a les muntanyes.

Sol de mitjanit, fogueres i sauna a Finlàndia

A Finlàndia, el protagonisme de la nit de Sant Joan (Juhannuspäivä) se l'emporten les fogueres anomenades kokko, que solen cremar-se a la vora dels llacs i al mar. Al nord ho fan sota el sol de mitjanit i, al sud, durant unes nits que no acaben de ser fosques del tot.

Gaudir de la sauna, banyar-se, pescar o sortir a navegar amb la família o amics són algunes de les costums més habituals durant el solstici d'estiu al país. A les cases, hi col·loquen branques de bedolls a banda i banda de la porta principal per donar la benvinguda a familiars i amics.

Crema de bruixes a les fogueres de Dinamarca

A Dinamarca, la nit de Sant Joan (Sankt Hans Aften) se celebra tot encenent fogueres al capvespre, com passa a la resta de països.

La tradició marca que a les 22.00 s'ha d'encendre una foguera amb una bruixa de drap al capdamunt i que cal cantar la tradicional "Midsommervisen", la cançó del solstici d'estiu de Holger Drachmann. 

Arbres de maig guarnits de flors a Suècia

A Suècia solien celebrar la vigília de Sant Joan (Midsommarafton) el 23 de juny i la festa de Sant Joan (Midsommardagen) el 24 de juny, però el 1953 el govern va canviar-ne les dates i va traslladar les celebracions al divendres i al dissabte compresos entre el 20 i el 26 de juny. 

Durant la celebració, els suecs planten arbres de maig coberts de flors. Després d'alçar-los, ballen i canten al seu voltant les cançons típiques de la festa.  

Corones de flors a Polònia o Bulgària

A Polònia la nit de Sant Joan també es coneix com la Noc Kupaly (la nit d'Ivan Kupala). Els festivals i castells de focs artificials proliferen arreu, però també s'han conservat molts ritus pagans característics de la cultura eslava. 

Més enllà de fogueres, menjar a la brasa i brindar amb alcohol, és popular que les noies joves s'apropin a la riba de rius i llacs per deixar corones de flors surant a l'aigua. En algunes regions, dins de les corones (wianki) s'hi col·loquen espelmes enceses.

A Bulgària una de les tradicions més emblemàtiques per Sant Joan és el ball del foc, on les persones salten sobre fogueres per purificar-se i allunyar els mals esperits. També és habitual col·locar corones amb flors i herbes aromàtiques sobre les portes de les cases.