El somni del mestre que prometia el mar es farà realitat al cap de 90 anys

Aquest estiu, la promesa que no va poder complir el mestre de Mont-roig es convertirà en realitat per a una trentena de nens i nenes en situació de pobresa extrema. Viuen a l'assentament de la Cañada Real de Madrid i al barri de Cartuja de Granada. No han vist mai el mar i pràcticament no han sortit dels seus barris.

Una entitat cultural de Burgos, l'associació Escuela Benaiges, ha posat en marxa un projecte de micromecenatge per fer realitat el somni del protagonista de la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", que s'inspira en la història del mestre republicà, tal com la relata Francesc Escribano.

Avui és un bon dia per veure #ElMaestroQuePrometióElMar
Fer memòria és fer justícia!#AuroraPicornell pic.twitter.com/XDyO0QoWBk

— Francesc Escribano (@Pacoescribano) June 19, 2024

Una vida desenterrada

Antoni Benaiges va ser un mestre avançat al seu temps, compromès amb els ideals republicans i amb una pedagogia moderna que fomentava l'autonomia personal de l'alumnat i el pensament crític. Era fill d'una família pagesa de Mont-roig del Camp i ell mateix va fer de pagès abans d'arribar a ser mestre. La seva autèntica vocació, que el va portar a exercir a la petita escola rural de Bañuelos, a Burgos.

Allà va revolucionar l'ensenyament tradicional amb propostes innovadores. Benaiges va aconseguir una impremta i un gramòfon, i va crear cooperatives de treball a classe per editar un diari escolar i quaderns sobre diferents temes escrits pels mateixos alumnes.

Alguns d'aquests quaderns eren reflexions dels nens i nenes sobre el mar, que no havien vist mai. I és que el mestre els havia promès un viatge fins a Mont-roig per arribar al mar. Els quaderns reflectien la il·lusió col·lectiva per una experiència que no arribarien a viure.

Perquè al juliol del 1936 hi va haver l'aixecament franquista. Benaiges va ser arrestat i afusellat per milicians falangistes, un destí compartit per molts mestres de la República. Els falangistes van cremar la majoria de quaderns i la història de Benaiges va quedar enterrada amb ell a una fossa comuna de la Pedraja, a Burgos.

Fins al 2008, l'any que van començar les feines d'exhumació dels 135 cossos que hi havia enterrats. Es va poder identificar el del mestre i recuperar la seva història, narrada per Escribano a l'obra  "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va inventar el mar".

El viatge

88 anys després de la tràgica mort de Benaiges, l'entitat burgalesa que porta el seu nom ha organitzat el viatge d'una trentena de nens que tampoc han vist mai el mar per diferents punts d'Espanya. L'acabaran al destí somiat pels alumnes de Benaiges: a Cambrils i a Mont-roig.

Javier González és el secretari de l'associació Escuela Benaiges de Bañuelos de Bureba, el poble on va exercir el mestre català. Volen preservar els valors de l'escola oberta i lliure que defensava el mestre i mantenir viva la llavor que va sembrar: "Ens hem proposat acabar un dels projectes que tenia i portar aquests 28 nens al mar."

"El nostre objectiu és poder aconseguir aquest repte, acabar-lo bé i no tancar la porta a altres viatges en el futur."

Seran 20 nens i nenes de la Cañada Real i vuit més del districte nord de Granada els que viuran aquest somni estroncat per la Guerra Civil.

Realitats amagades

El dia a dia d'aquests infants és molt difícil en l'entorn on viuen, tal com explica Houda Akrikez, que és presidenta i educadora de l'associació Tabadol de la Cañada Real: "Costa saber, pensar o entendre que hi ha nens a Espanya que no han vist mai el mar. Però aquesta és la realitat del país: tenim molts barris, no només la Cañada Real, en una situació de pobresa extrema."

Els nens de la Cañada, l'assentament de barraques més gran d'Europa, viuen al pitjor sector i fa quatre anys que no tenen ni subministrament elèctric.

"Crec que la missió s'ha plantejat pensant en les desigualtats que hi ha a la nostra societat i per fer el que l'administració no ha pogut fer."

El viatge durarà una setmana i, abans d'arribar a Catalunya, faran estades a La Rioja, Navarra i l'Aragó. A Mont-roig del Camp, l'Ajuntament els proporcionarà allotjament i manutenció i hi faran activitats culturals i lúdiques.

Finalment, arribarà la cita tan esperada amb el mar. La Houda celebra que al cap d'un segle no s'hagi trencat el fil històric de transformació social:

"Aquestes iniciatives socials per transformar el món i per fer coses justes per a tothom, sobretot en el món de la infantesa, continuen vives, 90 anys després."

El futur

Moltes d'aquestes criatures no han estat mai ni al centre de Madrid. Viuen al sector més estigmatitzat i aïllat de la Cañada Real: "Està a 45 minuts a peu del transport públic per anar al centre de Madrid, i han de caminar per descampats i zones molt perilloses per arribar-hi", explica la Houda. "Sí que hi ha excursions i sortides, però no és el més habitual. Ja costa arribar a algun parc infantil adequat... imagina't."

Tot i això, l'educadora explica que les mares fan un esforç ingent perquè els seus fills no faltin a l'escola i no se sentin discriminats: "És veritat que viuen sense electricitat des de fa quatre anys, però les mares intenten que tinguin una vida el més normal possible en un lloc que no compleix cap estàndard de normalitat i està maltractat per l'administració."

"Que no se sentin inferiors a altres nens i sobretot que vagin al col·legi perquè el seu futur depèn dels estudis."

Fins ara el projecte Missió Antoni Benaiges ha recaptat 10.000 euros i ha superat de llarg les previsions inicials.