El Lliure de Manrique pren forma: 24 espectacles en la primera temporada com a director

Julio Manrique estava nerviós com en una nit d'estrena. Debutava com a director del Teatre Lliure --relleva en el càrrec Juan Carlos Martel-- amb la seva primera programació sota el braç. L'ha presentat al Lliure de Gràcia, ple a vessar dels equips artístics de les noves produccions, i també de periodistes. Només de sortir a l'escenari ha rebut una càlida ovació de benvinguda que l'ha sorprès: "Aquesta no me l'esperava!".

Hi havia expectació per conèixer el Lliure que Manrique ha començat a dibuixar els últims mesos al costat del també actor i director d'escena Ivan Benet.

Tot just ara, però, s'ha sabut que Ivan Benet continuarà amb la seva carrera artística i, a partir del setembre, Francesc Casadesús, director del festival Grec fins aquest estiu, assumirà el càrrec d'adjunt a la direcció. Benet, de fet, té un lloc a la programació com a director d'escena d'"Una mena d'Alaska", de Harold Pinter

Manrique afronta el càrrec amb il·lusió. I això es transmet a l'equip del teatre. Trenta anys després de debutar professionalment com a actor al mateix Lliure de Gràcia --amb el muntatge "Enemic de classe", que va dirigir Josep Maria Mestres--, Julio Manrique continua sentint el Lliure "com un lloc especial i amb ànima".

La programació

Josep Maria Mestres, justament el primer mentor professional de Manrique, dirigirà a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc un dels muntatges més ambiciosos de la temporada: "L'herència", de Matthew López, amb Carlos Cuevas i Albert Salazar de protagonistes. És un dels 24 espectacles que configuren la temporada 2024-2025 del Teatre Lliure.

La nova programació del Lliure fa una clara aposta per la contemporaneïtat, tot i que clàssics com Txékhov o Molière prenen un fort protagonisme. El mateix Manrique dirigirà "La gavina", de Thèxhov, per obrir la temporada el 3 d'octubre. Una peça que li permetrà parlar, ha dit, "de la dificultat de ser jove i de la dificultat de fer-se gran".

Companyies d'èxit presentaran espectacles nous: La Calòrica ("La brama del cérvol"), La Veronal ("Totentanz - Morgen ist die Frage") o Les Impuxibles ("Caramel").

Una de les grans novetats és el projecte Ànima Lliure, que, de la mà de la directora Clàudia Cedó, fomentarà la diversitat als escenaris amb espectacles com "Fantàstic Ramon" o un "Hamlet" protagonitzat per actors amb síndrome de Down.

Manrique no vol oblidar els programes educatius i les propostes familiars i ha compromès diferents projectes amb noms com Jordi Oriol i Nao Albet ("Reiterat rei tarat") o Xavier Bobés i LaRuta40 ("Tumbalafusta").

De la temporada passada, el nou curs recuperarà un dels grans èxits a Gràcia: "L'imperatiu categòric", de Victòria Szpunberg, amb Àgata Roca i Xavier Sáez.

Altres directores com Carlota Subirós ("Olympia") o Alícia Gorina ("Electra") també formen part de la programació.

El portuguès Tiago Rodrigues, actual director del festival d'Avinyó, dirigirà la versió catalana del seu primer text, "El cor dels amants", amb Joan Carreras i Marta Marco com a protagonistes.

En l'àmbit internacional, destaca "The employees", que aborda el tema de la intel·ligència artificial o una versió d'"El público" de Lorca amb una producció de la Comedia Nacional de Montevideo i la direcció colorista de Marta Pazos.

Un record per Reixach i Pérez Pagès

En la presentació, Manrique s'ha felicitat pels bons números de la temporada anterior (81% d'ocupació) i per èxits sonats com "El día del Watusi" que, probablement, es reposarà a la temporada 2025-2026.

Durant l'acte s'han recordat les figures de l'actor Fermí Reixach, cofundador del Lliure i mort dijous, i la de la periodista cultural Anna Pérez Pagès, morta fa pocs mesos.

Des d'aquest divendres es poden comprar abonaments de dues, quatre, sis o deu entrades i triar seient amb prioritat. La setmana que ve, el divendres 21 de juny, la venda d'entrades s'obrirà al públic general.