L'exili de Puigdemont: set anys de confrontació judicial amb l'Estat des d'Europa
L'expresident de la Generalitat va marxar de Catalunya quan es va aplicar l'article 155 i hi ha tornat set anys després, havent esquivat l'extradició però amb dues detencions, a Alemanya i Itàlia
Carles Puigdemont ha tornat a Catalunya, després de gairebé set anys d'exili, en què mai ha deixat de ser un actor rellevant en la política catalana. Un periple amb base a Waterloo, a Bèlgica, i en què la batalla judicial amb l'Estat ha centrat bona part de l'activitat del líder de Junts.
Puigdemont no trepitjava Catalunya des del 29 d'octubre del 2017, en què va marxar a l'exili davant el risc de ser detingut. Només havien passat dos dies des de la declaració d'independència al Parlament i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del govern de Rajoy, que cessava el govern.
Primeres euroordres i Llarena agafa el cas
Poc després, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va emetre una euroordre de detenció i començava el joc d'estratègia entre Puigdemont i la justícia espanyola, que buscava extradir-lo.
El 24 de novembre del 2017 el jutge del Suprem Pablo Llarena va assumir la investigació del cas dels líders del procés. Davant el temor que la justícia belga es negués a extradir per rebel·lió Puigdemont i la resta de consellers a l'exili i només els extradís per malversació, Llarena va retirar les euroordres.
Cap de llista el 21D
Les primeres eleccions al Parlament després de l'aplicació de l'article 155 suposaven també la primera campanya de Puigdemont des de l'exili. L'expresident va encapçalar les llistes de Junts per Catalunya, que també incloïa altres líders represaliats, com Clara Ponsatí i Lluís Puig, a l'exili, i Jordi Sànchez, a la presó.
Aquelles eleccions les va guanyar Ciutadans, però la coalició Junts per Catalunya va superar Esquerra i es va situar com a principal força d'un govern de coalició independentista. Malgrat ser el número 1 de la llista, Puigdemont no va poder ser investit president i va acabar proposant Quim Torra, que el 14 de maig del 2018 es va convertir en el 131è president de la Generalitat.
Començava una legislatura al Parlament que Puigdemont no arribaria a acabar. El 10 de juliol el jutge Pablo Llarena el va suspendre de les seves funcions com a diputat per estar processat pel delicte de rebel·lió, acollint-se a la Llei d'Enjudiciament Criminal.
Primera sortida de Bèlgica
El gener del 2018 Carles Puigdemont va sortir per primera vegada de Bèlgica des de l'inici de l'exili. Un pas arriscat, després que la Fiscalia demanés al Suprem tornar a activar l'ordre de detenció.
L'expresident va anar a Dinamarca per impartir una conferència a la Universitat de Copenhaguen i visitar el Parlament del país, convidat per diputats que seguien el cas català.
Puigdemont no va ser detingut i dos mesos després va tornar a sortir de Bèlgica, en aquest cas per participar en diversos actes paral·lels a una reunió del Consell de Drets Humans de l'ONU, a Ginebra. Allà es va reunir amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Suïssa.
Des de Suïssa va viatjar a Finlàndia, coincidint amb la reactivació de l'euroodre de detenció per part de Llarena.
Detenció a Alemanya
El 25 de març del 2018, tornant de Finlàndia, Puigdemont va ser detingut a Alemanya, on va passar 12 nits entre reixes fins que el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein el va deixar en llibertat provisional a Alemanya. Puigdemont es va instal·lar a Berlín i després a Hamburg, amb l'obligació de presentar-se a comissaria un cop a la setmana.
El juliol del 2018 Puigdemont va tornar a Waterloo després que l'Audiència de Schleswig-Holstein acceptés extradir-lo només pel delicte de malversació de fons públics. Davant aquest escenari, en què es rebutjava l'extradició per rebel·lió, Llarena va tornar a retirar l'euroordre.
Eleccions europees
El març del 2019 Puigdemont va anunciar que es presentava a les eleccions europees com a cap de llista de la coalició Junts i va iniciar la seva segona campanya des de l'exili, amb el dubte de si podria recollir l'acta d'eurodiputat en cas de ser escollit.
El 26 de maig del 2019 Puigdemont va guanyar les eleccions europees a Catalunya i va aconseguir un seient a l'Eurocambra. Va passar més de mig any fins que l'expresident va recollir l'acta d'eurodiputat, que va obtenir arran d'una decisió del Tribunal de Luxemburg, que va reconèixer la immunitat d'Oriol Junqueras en tant que diputat del Parlament Europeu.
El 13 de gener del 2020, coincidint amb el dia de l'estrena de Puigdemont a l'Eurocambra, Brussel·les va rebre la petició de Llarena per retirar la immunitat a Puigdemont i poder extradir-lo a Espanya. Una retirada de la immunitat que es va fer efectiva un any i dos mesos després.
Fundació de Junts i noves eleccions
El 2020 Carles Puigdemont va fundar el partit Junts, que es va presentar a les eleccions anticipades de febrer del 2021 amb Laura Borràs com a presidenciable. Uns comicis que va guanyar el PSC per un marge molt ajustat respecte a Esquerra, segona, i Junts, tercera força.
Començava així una legislatura amb Pere Aragonès com a president de la Generalitat i amb un govern de coalició Junts-ERC que desgastaria la unitat de l'independentisme i posaria en relleu les diferències estratègiques entre totes dues formacions. Junts va acabar sortint del govern l'octubre del 2022, després d'una consulta a la militància, i va passar a l'oposició.
Segona detenció a l'exili
El 23 de setembre del 2021 Puigdemont va viatjar a l'Alguer per participar en una trobada per a la difusió de la cultura popular catalana. En arribar a l'aeroport, va ser detingut per les autoritats italianes, en entendre que seguia activa l'euroordre, i va passar la nit a la presó.
Puigdemont va presentar aleshores una sol·licitud de mesures cautelars davant del TGUE, que el Parlament Europeu va rebutjar.
El Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, va suspendre el procés d'extradició de Puigdemont fins que la justícia europea no resolgués els dos temes que tenia sobre la taula: la prejudicial de Llarena i el recurs sobre la immunitat.
Pèrdua de la immunitat
El 31 de gener del 2023 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va respondre les prejudicials formulades per Llarena gairebé dos anys abans i li va donar la raó parcialment: va dictaminar que Bèlgica només podia rebutjar l'extradició de Puigdemont si s'acreditaven diferències sistèmiques amb la justícia espanyola.
Mig any més tard Puigdemont va perdre la immunitat després que el Tribunal General de la Unió Europea desestimés la seva demanda contra la votació de l'Eurocambra que li va retirar la immunitat. Una sentència que Puigdemont va recórrer.
Davant d'aquest escenari, Llarena va decidir esperar a emetre noves euroordres fins que la justícia europea es pronunciés en sentència ferma sobre la immunitat.
Amnistia i retorn a Catalunya
L'11 de juny del 2024 es va publicar la llei d'amnistia al BOE, però Llarena va mantenir l'ordre de detenció sobre Puigdemont en considerar que la malversació no era amnistiable.
Malgrat la decisió del jutge del Suprem de no amnistiar la malversació, Puigdemont s'ha mantingut ferm en la seva intenció de tornar a Catalunya per al debat d'investidura posterior a les eleccions del 12 de maig, en què el PSC va tornar a guanyar, però Junts es va fer fort dins d'un espai independentista en davallada.
Un retorn a Catalunya que l'exposa a ser detingut. Davant la possibilitat, Puigdemont ha expressat que "no es tracta de vessar llàgrimes, sinó de treure les urpes".
- ARXIVAT A:
- Carles Puigdemont
