Duralex resisteix: una cooperativa dels treballadors es queda l'empresa i manté la marca

Duralex fa honor al seu lema "Duralex no es trenca", resisteix a la fallida i mantindrà la producció de les històriques i icòniques vaixelles transparents i de colors taronja, verd o blau a la fàbrica de La Chapelle-Saint-Mesmin, a prop de la ciutat francesa d'Orleans. 

Després d'anys molt complicats, finalment, els treballadors es queden la fàbrica en règim de societat cooperativa.

La crisi durant la pandèmia i l'ascens vertiginós de la factura del gas els últims anys va posar la companyia a la corda fluixa. A l'abril, l'empresa va declarar la suspensió de pagaments i tot apuntava que la sortida més viable seria el tancament. 

Però els 228 empleats de la planta mantindran el lloc del treball. Amb el suport de la direcció, un 60% de la plantilla ha presentat un pla per rellançar la producció i mantenir viva la marca Duralex. Segons el sindicat majoritari, 150 treballadors ja ha fet una inversió de 500 euros cadascú per fer front a les despeses més urgents.

Aquest divendres, un jutge els ha donat la raó i considera l'opció que es faci càrrec de l'empresa la societat cooperativa com la més coherent i viable per garantir el futur de la planta. Compten, a més, amb el suport dels representats governamentals de la regió, que els han promès un aval bancari. La ciutat d'Orleans s'ha ofert per comprar els terrenys de la fàbrica per una quantitat que pot arribar als 8 milions d'euros. 

El director de la planta, François Marciano, anima ara els francesos a tornar a confiar en la que es considerava "la torre Eiffel de les vaixelles" per ajudar a assegurar el futur de l'empresa:

"És una gran notícia per a tots els empleats, que han lluitat molt. Estan més que motivats. Ara convidem a tots els francesos a comprar Duralex". 

Un emblema a França

La marca Duralex la va crear el 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el grup industrial Saint-Gobain. En l'actualitat, Duralex estava en mans de la Compagnie Française du Verre, propietària també de Pyrex.

El seu producte estrella, una vaixella de vidre transparent i de diferents colors que s'anunciava com a "pràcticament irrompible" va viure els moments àlgids durant les dècades dels 60 i 70 a França i també a Espanya. No hi havia pràcticament cap llar on no els gots o plats de Duralex no formessin part de l'aixovar. 

En aquell moment la fabricació que van idear era innovadora. Una tècnica que consisteix a escalfar progressivament el vidre fins que arriba a temperatures molt altes, per sobre dels 600 graus. Després es refreda a gran velocitat i el resultat és un material més resistent que el vidre convencional.

La gran popularitat dels plats i gots s'explica, a més de la seva durabilitat, pel fet que es venien a preus molt ajustats i eren accessibles per a moltes famílies. En dècades posteriors, el record nostàlgic dels nens d'aquella època les ha tornat a posar de moda cada tant.