Descobreixen que els ratolins de laboratori s'equivoquen a propòsit per aprendre

La capacitat d'aprendre coses noves és una habilitat en la qual els humans som especialment competents, però cada vegada es troben més proves que la compartim amb bona part del regne animal.

Ara investigadors de la universitat Johns Hopkins dels Estats Units han descobert que alguns errors que cometen els ratolins no són simples errors, sinó estratègies d'aprenentatge.

Almenys això és el que asseguren després d'haver sotmès ratolins de laboratori a un experiment en el qual havien de fer tasques que de vegades rebien recompensa i d'altres no, emcara que les fessin bé:

"Les nostres troballes suggereixen que, durant l'aprenentatge, els rosegadors sondegen activament el seu entorn d'una manera estructurada per refinar la seva presa de decisions i mantenir la flexibilitat a llarg termini."

Cometre errors durant l'aprenentatge

La recerca s'acaba de publicar a la revista Current Biology, i segons Ziyi Zhu, estudiant de doctorat que l'ha dissenyada, prova que els ratolins cometen errors a propòsit per aprendre:

"Els humans i altres animals sovint cometen errors quan aprenen alguna cosa nova, en part perquè aprendre una tasca sense coneixements previs és difícil."

Ziyi Zhu afirma que hi ha errors que són "estratègics", i que els fan servir conscientment tant "els jugadors d'escacs quan proven una nova obertura" com "els corbs quan proven diferents eines per resoldre una tasca".

Sons, rodetes i aigua com a premi

L'experiment amb els ratolins va ser el següent: els feien escoltar dos sons diferents, i aconseguien aigua per beure si quan sentien l'un o l'altre feien girar una rodeta a l'esquerra o a la dreta respectivament.

Els van fer repetir això desenes, centenars de vegades, i de tant en tant els enganyaven no donant-los aigua encara que ho haguessin fet bé:

"Això va violar les expectatives del ratolí i va provocar un canvi brusc en l'estratègia de comportament que suggereix que els ratolins van desenvolupar molt ràpidament un model intern que els va ajudar a aprendre."

Segons Ziyi Zhu, els animals van reaccionar cometent errors intencionats per veure què passava, i després d'aquests errors els ratolins van ser cada vegada més precisos i van cometre cada vegada menys errors "normals":

"El que fan els ratolins és molt intel·ligent"

L'autor principal de la recerca, Kishore Kuchithotla, diu que amb l'experiment van fer una mica de "psicòlegs de ratolins", i van arribar a la conclusió que "el que feien els animals és molt intel·ligent":

"És difícil dir que els animals estan fent hipòtesis, però la nostra opinió és que, com els humans, poden fer hipòtesis, poden provar-les i poden utilitzar processos cognitius per fer-ho."

Ho van fer analitzant què feien els ratolins: quan havien de girar la rodeta cap a l'esquerra, la feien rodar una mica en aquest sentit, però després la giraven cap a la dreta, aparentment de manera errònia.

Van descartar l'estrès com a origen dels errors

Kuchithotla, Ziyi Zhu i els seus col·laboradors partien de dues possibilitats: o els errors dels ratolins eren deguts a l'estrès que sentien, o estaven explorant possibilitats i posant a prova els aprenentatges fets prèviament.

El disseny de l'experiment els va permetre concloure que la primera possibilitat no s'ajustava al que veien, i que el que passava era que els ratolins, amb els errors intencionats, buscaven millorar els pronòstics que feien.

Segons Kuchithotla, ho van fer de manera "sorprenentment estratègica", comparable a com aprenen els nadons humans quan encara no poden fer servir el llenguatge.