Descarten que el fentanil faci aquí estralls com als EUA: els motius que eviten una crisi

El fentanil ha causat estralls i milers de morts als Estats Units i el Canadà, però aquesta situació és molt poc probable que es produeixi a Espanya, segons assegura el primer gran estudi fet sobre aquesta droga a l'estat espanyol que s'ha presentat aquest dimecres.

L'estudi "Fentanil a Espanya: evidències, percepcions i realitats" descarta una crisi de salut pública a Espanya pel fentanil, com la que es viu a Nord-amèrica, mentre hi hagi heroïna disponible, i perquè no ni hi ha mercat ni demanda, diu l'autor David Pere Martínez-Oró, que també és director d'Episteme Social, encarregada de l'informe.

"Mentre tinguem heroïna que es produeix a l'Afganistan no hi haurà substitució de l'heroïna per aquest opioide sintètic com el fentanil."

Pel que fa a la demanda, Pere Martínez-Oró apunta que "a Espanya hi ha 60.000 persones que demanden heroïna, i a Catalunya 10.000".

Els consumidors d'opioides són una població "envellida, policonsumidora i en situació d'exclusió social", que fa encara més remota la possibilitat que canviïn l'heroïna pel fentanil.

"Mentre hi hagi heroïna afganesa disponible, es tractaria de situacions puntuals que podrien provocar greus danys i fins i tot sobredosis fatals, però en cap cas arribaria a provocar una crisi de salut pública", insisteix Martínez-Oró. 

Fina ara, només s'han detectat casos testimonials de venda al mercat negre de fentanil farmacèutic, diu l'estudi. Són "casos individuals desvinculats del crim organitzat", amb un preu més car que l'heroïna i que, per tant, no demandaran els consumidors més vulnerables, que són la majoria. 

Un altre indicador que destaca l'estudi per demostrar la presència anecdòtica del fentanil a Espanya és el nombre de sobredosis, que es manté estable i cap ha estat pel consum d'"opioides sintètics de producció il·lícita", com seria el fentanil procedent del narcotràfic.

L'estudi detecta un retrocés de la producció de fentanil al món i, per contra, una creixent irrupció dels nitazens --opioides 40 vegades més potents que el fentanil-- des del  2019, quan la Xina va prohibir la producció de fentanil. Això va fer que els traficants asiàtics prefereixen vendre l'escàs fentanil i els seus precursors "als càrtels mexicans per abastir el mercat nord-americà" i produir els nitazens més potents i addictius. 

Finalment, l'informe destaca sobretot l'existència d'una "xarxa robusta d'atenció a les addicions" a Espanya i Catalunya que, a diferència dels EUA, representa un important, eficaç i qualificat "factor de protecció", amb recursos i programes com els tractaments amb metadona i buprenorfina, diu l'autor de l'informe.

"Catalunya té una xarxa assistencial de drogodependències molt forta, que podria donar resposta a qualsevol irrupció de substàncies químiques com fentanils o nitazens, o qualsevol altre opioide sintètic."

A més, a Espanya es disposa de 12 fàrmacs de naloxona autoritzats, un medicament que reverteix els efectes dels opioides durant una sobredosi.
 

Descarten l'escassetat d'heroïna

L'Afganistan ha estat el productor més important d'opi --d'on surt l'heroïna-- al món. Però malgrat que els talibans van prohibir-ne el cultiu fa poc més de dos anys, i que la producció ha caigut un 95% en aquest país, les dades indiquen que no hi ha hagut un desabastiment d'heroïna a Europa, ja que entre la recol·lecció fins que arriba la droga passen dos anys.

Ernest Robelló, director programa de drogues de la UE i Àsia central, diu que no han disminuït els decomisos d'heroïna, cosa que fa pensar que s'està proveint el mercat amb la producció d'anys anteriors a la prohibició dels talibans.

Calculen a l'estudi que, "encara que l'Afganistan reduís la seva producció a zero, les existències disponibles permetrien abastir Europa almenys fins a l'octubre del 2025 i fins i tot fins al juny del 2028" i que els primers països a quedar desproveïts serien els asiàtics i els africans, mentre que Espanya seria dels últims.

"Espanya seria un dels últims a quedar-se sense heroïna, perquè és el que la paga més cara, a l'engròs."

En aquesta anàlisi, es considera l'aparició d'altres països productors, com el Pakistan o Myanmar, on ha augmentat el cultiu de l'opi. Són insuficients, però, per substituir l'Afganistan, que tard o d'hora, creuen que aixecarà la prohibició per "insostenible". 

El cultiu de l'opi a l'Afganistan representa el 15% del PIB i s'estima que només en la collita del 2023 els agricultors del país han perdut 1.250 milions de dòlars.
 

El fentanil no substituiria l'heroïna

Descartada l'escassetat, una de les preguntes és si el fentanil podria usar-se per adulterar l'heroïna  --o altres drogues--. Davant d'una falta d'heroïna els experts consideren que els traficants no l'adulterarien amb fentanil, sinó que és més probable que fos amb nitazens, xilazina o qualsevol altre opioide abans que el fentanil, més difícil de comprar als mercats internacionals.

A més, Martínez-Oró considera que abans que el fentanil, els addictes podrien reemplaçar l'heroïna per altres substàncies com benzodiazepines o la metamfetamina, ja que es tracta de policonsumidors. 

"Hem posat massa atenció al fentanil, però és la metamfetamina la substància que actualment representa l'amenaça més gran en l'àmbit de les drogues."

Fentanil, 50 vegades més potent que l'heroïna

L'alarma pel fentanil ha arribat a Europa per les notícies i les imatges de devastació procedents sobretot dels Estats Units, on el fentanil mata 100.000 persones l'any, com retrata el documental "Fentanil: la droga més barata i mortal", emès pel programa de TV3 "Sense ficció".

Però el fentanil es tracta d'una droga que, com moltes altres, té un ús mèdic important, i a Espanya se subministra de fa temps com a calmant del dolor intens.

El fentanil és l'opioide més receptat i el més utilitzat a quiròfan. Ha desplaçat la morfina, perquè té clars avantatges, que alhora poden ser perills potencials. És entre 50 i 100 vegades més potent que la morfina i es pot administrar per diverses vies, més limitades en el cas de la morfina. L'efecte és ràpid i intens, però també desapareix de pressa. I, per tant, el risc d'addicció és molt més alt.

Per tot plegat, als hospitals, el fentanil està entre els medicaments classificats com a estupefaents i té un accés restringit: se sol guardar en armaris tancats amb clau i separats de la resta. 

Sense control, i com a droga del mercat negre, també té un gran risc de sobredosi, però els experts creuen que els estrictes controls a l'hora de receptar opiacis fan molt difícil que aquí hi pugui haver una epidèmia mortal de les proporcions dels Estats Units i el Canadà. 

El nitazè, 40 cops més potent que el fentanil

Els opioides nitazens han sorgit després de les mesures de control, introduïdes tant en països productors --la Xina va prohibir-ne la fabricació el 2019-- com en altres llocs, per reduir la disponibilitat de derivats del fentanil.

Entre les variants d'opioides sintètics que suposen una nova amenaça, els nitazens (del grup d'opioides benzimidazole sintètics) són 40 cops més potents que el fentanil i es venen com a heroïna sintètica.

Van ser detectats per primera vegada a Europa el 2019 i, des del juny del 2023, s'han trobat especialment al Regne Unit, els Països Baixos i les repúbliques bàltiques. L'estudi diu que de moment els nitazens, la majoria dels quals són il·legals, no tenen una gran presència a Espanya però cal estar alerta.  

"Semblen no representar cap amenaça per a Espanya, encara que caldrà estar atents, igual que amb la presència de xilacina."

La xilazina és un tranquil·litzant, analgèsic i depressor del sistema nerviós central que ha estat aprovat per l'FDA (Administració d'Aliments i Medicaments del Govern dels Estats Units) per al seu ús en medicina veterinària.

A Europa, l'informe anual de drogues de la UE, publicat al gener per l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, alertava de les últimes tendències després de detectar més de 950 noves substàncies psicoactives a finals de 2023.