Com sobreviu la tauromàquia? Boom de joves i alcohol amb menys corrides, però més rendibles

El dels toros és un debat perenne des de fa segles a Espanya. Aixeca passions i odis a parts iguals, i provoca des de confrontacions d'escriptors com García Lorca i Alberti, fins a debats enfurismats al Congrés dels Diputats on la paraula "tortura" apareix davant una realitat incontestable: el brau es dessagna durant 25 minuts envoltat de milers d'ulls. Un ritu sacrificial per a alguns, un calvari anacrònic per a uns altres.

Fa una setmana es va escriure una pàgina més d'aquesta història de baixes passions amb l'eliminació del Premi Nacional de la Tauromàquia, que el govern espanyol i el seu ministre de Cultura, Ernest Urtasun, justifiquen per la baixa assistència.

Amb dades oficials, només un 1,9% de la població a Espanya va assistir l'any passat a algun espectacle taurí. La pregunta és pertinent: què és avui la tauromàquia i com sobreviu després d'anys vaticinant la seva estocada final?
 

Menys corrides però amb un boom de diners i joves

Sonen els clarins i la Feria de San Isidro a Madrid encara la recta final. Un món, el de la tauromàquia, en què, malgrat tot, la plaça de Las Ventas ha penjat el cartell de tot venut en gairebé totes les corrides.

Els restaurants i tavernes taurines són plenes de gom a gom amb plats de cua de bou a dojo; mentre els hotels que envolten la plaça, de low-cost, adverteixen al seu cartell electrònic que la nit no baixarà dels 220 euros, i supera els 300 euros en dies assenyalats.

Aquesta activitat i preus sobten, però, si es veu en perspectiva com han variat les festes taurines en els darrers quinze anys, en absoluta caiguda lliure.

Els esdeveniments taurins s'han desplomat un 60% des del 2008, i han passat de 3.295 a 1.474 l'any passat. Amb dades del Ministeri de Cultura, les corrides també han minvat de 953 a 382, prop d'un 60% menys. La caiguda és menor a les grans places, anomenades de primera categoria, on la variació a la baixa és d'un 40%.

Un negoci que, tot i profetitzar la seva mort, resisteix i segueix ben viu a grans places com Las Ventas a Madrid o La Maestranza a Sevilla, ara amb un boom de diners i un rejoveniment sobtat, que té un efecte colateral.
 

Joves i veterans: la pugna pel "botellòdrom"

"Hoy coronamos, bro", se sent a la sortida de la parada de metro de Ventas. Són grups de joves que queden per anar a veure els toros. Els assistents d'entre 15 i 24 anys que han anat, com a mínim, una vegada a un esdeveniment taurí ja són més nombrosos que els majors de 65 anys.

És un canvi generacional que explica l'enquesta d'hàbits culturals del Ministeri de Cultura i que salta a la vista quan hi ha una corrida de toros.

No són pocs, i tots comparteixen un tret comú més enllà d'una vestimenta similar: van carregats amb bosses de plàstic i neveres portàtils on s'entreveuen ampolles d'alcohol i el refrigeri per fer la barreja; d'altres porten fins i tot glaçons per rematar el combinat.

Els veterans alcen la veu des de fa temps: "Això s'ha convertit en un 'botellòdrom', els joves venen a beure gintònics, cubates, a quedar-se a les copes de després, que és un dels grans problemes de Las Ventas", denuncia Yolanda Fernández, abonada a la plaça des de fa mig segle.

Un botellot consentit, i sense multes com a qualsevol altre indret de Madrid, perquè als controls de la plaça de toros no hi posen cap problema. Si de cas, el màxim inconvenient és que no entrin ampolles de vidre, però no s'ho miren gaire. De fet, des de l'empresa gestora de Las Ventas expliquen que no poden escorcollar ningú perquè no hi estan autoritzats.

De toros a discoteca

És un negoci lucratiu, el de la festa. I és que després de la corrida de toros, els balcons de Las Ventas i la planta baixa es converteixen en una espècie de discoteca, on es formen llargues cues als passadissos interiors per accedir-hi, i on es controla que tots siguin majors d'edat.

No cal pagar entrada si s'ha assistit a la corrida. Molts, de fet, són menors i no poden accedir-hi. D'altres, amb la majoria d'edat acabada d'estrenar, han entrat gratis gràcies al bo cultural per a joves que permet gastar 200 euros en esdeveniments taurins.

"Alguns venen més per les copes que no pas a veure els toros", expliquen el David i l'Ismael, dos joves cambrers que han de suportar, segons expliquen, com alguns se sobrepassen amb ells pels efectes de l'alcohol.

Molts dels joves assistents, amb bosses del supermercat de la cantonada a les mans, assumeixen el fet: "Una bona tarda de toros és estar amb la teva copa veient una bona corrida", explica el Jaime. Contrasta amb l'experiència de dues joves que venen des de petites: "Si abans et menjaves l'entrepà, ara fas una copa".

Això no només té conseqüències abans i després de la corrida de toros; molts veterans denuncien com el desconeixement de les complexes normes que regeixen un esdeveniment taurí ha provocat escenes vergonyoses dins la plaça.

Des de xiulades i mocadorades quan no tocava fins a comportaments impropis, expliquen alguns, passant per alt que a la sorra s'està dessagnant un animal. De fet, ja s'han vist pancartes de grups d'aficionats a dins que proclamaven "menys alcohol i més educació", un problema latent al recinte.

Un negoci rendible o inflat a subvencions?

Aquesta onada de joves s'ha vist també a les xarxes socials, on tenen molt èxit vídeos de TikTok amb noies explicant amb quin torero es casarien o anirien de copes. Influencers com María Pombo, o la neboda del rei, Victòria Frederica, són algunes de les figures que molts joves segueixen a xarxes.

Els diners hi són, i el negoci rutlla. Turistes, sobretot xinesos, es fan fotos davant la plaça i assisteixen a la corrida del dia. Dins, les reaccions canvien, alguns amb les mans tapant-se la boca, d'altres traient el mòbil de les butxaques per immortalitzar "l'espectacle".

Fins i tot, viatgers americans que confessen que tot plegat els sembla "inhumà" hi assisteixen atrets, diuen, per "la curiositat i l'exotisme". Des de la principal veu del món dels toros, la Fundació Toro de Lidia, el seu president Vitorino Martín García explica que "viuen un moment dolç i tenen un futur prometedor". Martín García defensa que els toros són cultura perquè "cultura és el que són trets culturals que expliquen d'on venim i com som".

No ho veuen igual des d'Animanaturalis, on el seu coordinador a Madrid, Jaime Posada, discrepa: "Hi ha moltes coses que en el passat van ser cultura, i ara ja no ho són". I recorda que "la tauromàquia sobreviu gràcies a les subvencions i les ajudes públiques. És un negoci on es beneficien uns pocs: les deu figures i les empreses ramaderes".

El que és un fet i opinió compartida entre taurins i antitaurins és que hi ha menys corrides, però són més rendibles, i es concentren a les principals places com Las Ventas o La Maestranza.
 

Mercantilització de la "fiesta"

El veterans taurins denuncien que "la fiesta" com a espectacle de debò, com un ritu sacrificial que és el que és, s'està perdent, i s'està convertint en un espectacle banal, populista i bullangós.

Posar abans el negoci que els toros és una circumstància que denuncien fins i tot els més puristes: "Això sense el toro no té cap sentit; els toreros escullen quins braus torejaran i els volen fàcils, i per tant les empreses ramaderes els crien així, menys braus, perquè els toreros es llueixin i omplin recintes amb assistents ignorants i borratxos: és un negoci rodó".

Posada, antitaurí, en una de les poques conclusions que té en comú amb els taurins puristes, comparteix diagnosi: "Actualment cap torero vol un miura; són massa grans, s'utilitzen per omplir cartell i que surti el nom".

Aquestes empreses que crien els toros menys braus, segons Posada, "són tres companyies ramaderes de renom que aconsegueixen vendre a grans places i a deu toreros famosos. Un negoci on uns pocs es beneficien de la feina de molts".

De fet, el coordinador d'Animanaturalis denuncia com aquestes empreses ramaderes a la vegada "reben subvencions de la PAC per fer ramaderia extensiva, tot i que un 10% d'aquests braus es destinen a la venda d'espectacles taurins per milers i milers d'euros; s'està subvencionant la cria d'aquest tipus de toros".

Subvencions i ajudes de governs autonòmics

No són les úniques ajudes públiques. Comunitats com Andalusia, Castella-la Manxa o la Comunitat de Madrid injecten diners. En el cas del govern d'Ayuso, aporta cada any 35 milions d'euros amb un organisme propi, l'Institut d'Assumptes Taurins. Els animalistes xifren en uns 600 milions les ajudes que rep el món taurí, vers els 200 milions que genera en impostos.

"Quines subvencions?", es pregunta Vitorino Martín García de la Fundació Toro de Lidia i important empresari ramader. Denuncia que els animalistes inflen i calculen també els contractes locals que es fan per festes i treu importància a les dades d'impacte: "Hi ha molts espectacles on va menys gent que als toros: què fem, els prohibim?".

Posada contesta: "Si es fa la relació entre les pel·lícules que produeix el cinema per les subvencions que rep, no hi ha cap mena de comparació, obviant el fet de la tortura animal".

La realitat és que és pràcticament impossible de quantificar quantes ajudes i subvencions rep el món de la tauromàquia actualment.
 

La tauromàquia, blindada per llei

Jaime Posada és un dels impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP) que busca recollir 500.000 firmes perquè la tauromàquia no estigui blindada per llei i que obligatòriament s'hi hagi de dedicar una part de diners públics. I és que el govern de Rajoy, el 2013, va posar-li una armadura donant-li caràcter de patrimoni cultural digne de protecció, i l'activitat va passar a ser un afer del Ministeri de Cultura.

Va ser una mesura de resposta a la prohibició de la tauromàquia per part del Parlament de Catalunya el 2010, quan va convertir-se en la segona comunitat a fer-ho després de les Illes Canàries el 1991.

Però després del moviment del PP, el Constitucional va anul·lar la prohibició catalana el 2016. La realitat és que, ara per ara, podria celebrar-se una corrida de toros a Barcelona o a qualsevol altre indret de Catalunya.

A la pràctica, no es fa perquè el Grup Balañà, gestor de la Monumental de Barcelona, històrics promotors d'esdeveniments taurins, no hi estan interessats: s'han centrat en altres activitats en les darreres dècades.
 

La tauromàquia pot tornar a Catalunya?

Barcelona ha estat l'única ciutat d'Espanya on han conviscut dues grans places: Les Arenes i La Monumental, una tradició taurina que es remunta a molts segles enrere. Tenint en compte la gran oposició social que existeix, el poc interès dels gestors de La Monumental per fer toros, i que a més l'altra gran plaça com és Les Arenes s'ha convertit en un centre comercial, les possibilitats que torni a haver-hi toros són minses.

Però des de Toro de Lidia són contundents. "Tornaran a Catalunya, no tinguis cap dubte que tornaran. Perquè tot l'arc mediterrani, des de Cadis a Marsella, vibren amb els toros, són símbols". Posada insisteix: "Poden tornar; per llei, poden fer-ho. Però Espanya és molt més plural i moderna per considerar en ple 2024 la tortura animal com a cultura".

I la "fiesta" segueix

És el debat etern, que cada vegada es produeix a menys països. Colòmbia va ser l'últim país a prohibir la tauromàquia en defensa dels animals. Mentrestant, Espanya, on reis, papes i governs ho han intentat durant segles, segueix en el seu laberint intern amb una "tradició" cada vegada més minoritària i demonitzada per l'evident dany i sofriment que infligeix sobre el brau.

Un canvi que va a més, tot i haver estat el primer espectacle de masses abans que el futbol, amb èxit a totes les capes socials. No és casualitat que l'expressió en llatí "panem et circenses" es parafrasegés com a "pa i toros" a Espanya. Però ara ha estat definitivament patrimonialitzada per partits de dreta.

Tot plegat, mentre a La Monumental de Barcelona es fan corrides simbòliques i a Las Ventas el torero surt per la porta gran en la "corrida de la Cultura". I quan comença a fer-se fosc, la litúrgia deixa pas, encara més, a la disbauxa. On el reggaeton engoleix els olés i els pasodobles, i els toros passen a un segon pla i la "fiesta", en qualsevol de les seves accepcions, continua.