Científics de tot el món venen a Barcelona a debatre com salvar els oceans (3Cat)

Com salvar els oceans? Els deu reptes de la cimera que té lloc a Barcelona

La Conferència de la Dècada dels Oceans reuneix centenars de científics de tot el món per aportar solucions als reptes dels oceans

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero
Actualitzat

Només el 0,01% del mar català està protegit de forma estricta, o sigui, totalment. La xifra de tot el Mediterrani continua sent escassíssim: el 0,04%. I a tot el món, s'eleva fins a un poc esperançador 3%. La protecció dels oceans és per als científics la millor mesura, indispensable i urgent, per millorar el preocupant estat dels nostres mars, dels quals en depèn la nostra pròpia supervivència.

Aquest és un dels punts que tractarà la Conferència de la Dècada del Oceans, organitzat per la Unesco, que converteix Barcelona en fòrum de reunió dels científics internacionals oceanogràfics, els dies 10, 11 i 12 d'abril. És la culminació de tota una setmana de conferències, reunions, taules de discussió, tallers... amb l'objectiu de generar dades i recopilar solucions científiques innovadores i transformadores.

Moltes de les morts dels cetacis del Mediterrani són per col·lisions amb embarcacions (New England Aquarium)

Tot aquest coneixement es concentrarà en un full de ruta que pugui guiar les polítiques globals i locals per millorar l'estat dels oceans. El document reunirà les principals demandes i propostes científiques de cara a la Conferència de l'Oceà Unit de l'ONU que tindrà lloc a Niça l'any vinent.

Amb més de 1.600 participants i centenars de conferències i esdeveniments, s'articula al voltant dels anomenats 10 reptes del Decenni de l'Oceà:
 

► 1 | Comprendre i vèncer la contaminació marina

Al Mediterrani hi van a parar més de 700 tones de residus de plàstic al dia. La xifra als oceans de tot el món és de 10 milions de tones l'any. Observar i monitoritzar la contaminació per plàstic és un dels principals objectius per ajudar a reduir-lo. Però també estudiar millor els seus efectes en la salut humana i els ecosistemes i elaborar solucions per mitigar-los o, fins i tot, eliminar-los.
 

► 2 | Protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat

A la darrera Cimera de Biodiversitat de les Nacions Unides, celebrada a Montreal, al Canadà, el 2022, es va aconseguir la fita de signar la protecció del 30% dels oceans (i també àrees terrestres) abans del 2030. Evidentment, el debat sobre si aquest 30% és suficient --perquè deixaria el 70% restant en un mar de dubtes-- està obert, però tenint en compte els baixos percentatges d'aquesta protecció real actual, el 30% va ser acollit com un èxit per la comunitat científica internacional. En aquesta Conferència, a Barcelona, s'hi exploraran solucions per no només protegir, sinó també restaurar.
 

► 3 | Alimentar de forma sostenible la població mundial

La pesca insostenible és una de les més grans amenaces dels oceans. A tot el món, les empreses pesqueres han hagut d'invertir 5 cops més esforços per obtenir els mateixos beneficis perquè hi ha menys peixos al mar, cada cop més pressionats per altres perills com la crisi climàtica, el trànsit marítim, la contaminació...
 

► 4 | Desenvolupar una economia oceànica sostenible i equitativa

Els oceans alimenten la humanitat, són escenari de trànsit de mercaderies, de turisme... Un dels debats serà com fer aquestes activitats de manera més sostenible.
 

► 5 | Impulsar solucions al canvi climàtic basades en l'oceà

L'oceà és part de la solució contra la crisi climàtica. Absorbeix un terç de les emissions de CO₂ que emetem les persones i el 90% de la calor. Està clar que ens ajuda a mitigar la crisi climàtica, per tant, cal debatre com podem ajudar-lo a ell. Aquesta absorció n'està provocant l'acidificació i l'escalfament, amb conseqüències nefastes per a tot l'ecosistema. Fins al punt que pot arribar un moment que ja no pugui absorbir més gasos d'efecte hivernacle.
 

► 6 | Augmentar la resiliència de les comunitats als perills oceànics

Els serveis d'alerta primerenca poden ajudar a prevenir pèrdues materials i humanes davant dels fenòmens meteorològics cada cop més extrems.
 

► 7 | Ampliar el sistema mundial d'observació de l'oceà

Clau per aportar més dades per prevenir i per actuar.
 

► 8 | Crear una representació digital de l'oceà

Permetria visualitzar les condicions passades, presents i futures, amb accés lliure.
 

► 9 | Habilitats, coneixements i tecnologia per a tothom

En aquest sentit, el lema de la Conferència és "La ciència que necessitem per a l'oceà que volem". 
 

 10 | Canviar la relació de la humanitat amb l'oceà

El camí cap a l'aplicació de solucions passa per una millora de la visió de la societat, les persones, cap a l'oceà. Deixar de considerar-lo un rebost inacabable, un abocador, un espai extractiu i únicament d'aprofitament...

La medusa ou ferrat és l'única comestibles del Mediterrani i de les poc perilloses
La pesca insostenible és una de les més grans amenaces dels oceans (Jordi Regàs)

Fa unes setmanes, l'entitat científica Observadors del Mar descobria que només es fa un seguiment del 13% de les espècies marines amenaçades de les Balears. I fa només uns dies, l'organització internacional Oceana denunciava que els governs, com l'espanyol, no fan polítiques clares per a la protecció dels oceans, ja que consideren protegides àrees on es permet la pesca.

Un exemple és el Corredor de Cetacis del Mediterrani, una àrea de 46.000 km (tan gran com una Catalunya i mitja) situada entre la costa catalana, les illes Balears i la costa valenciana. Inclosa en la llista de Zones Especialment Protegides d'Importància per al Mediterrani (ZEPIM). És el pas migratori de multitud de balenes els mesos de primavera, i de vital importància per a moltes espècies.

Científiques de l'organització Submon porten mesos estudiant la zona per saber quines espècies hi ha i quina protecció real cal. El projecte Cetamed Norte, amb el suport de la Fundació Biodiversitat i finançament europeu, ha fet troballes sorprenents. Carla Álvarez Chicote, cap del projecte, va quedar impressionada per la multitud i importància ecològica de les espècies que hi van trobant.

"L'àrea només està protegida des del 2008, i la riquesa és immensa! Des de tota mena d'espècies de dofins i balenes, passant per tortugues i aus marines."

Però també estan descobrint que està sotmesa a moltíssimes pressions. I és que l'única mesura que contempla l'actual protecció és la prohibició de prospeccions d'hidrocarburs. La biòloga Natàlia Amigó, investigadora del projecte Cetamed Norte, evidencia la necessitat d'ampliar la protecció d'una zona com aquesta, una demanda de diversos experts ja fa anys.

"Una de les principals amenaces aquí és el trànsit marítim, que és altíssim. Però no existeix cap regulació que ho pugui minvar."

Moltes de les morts dels cetacis del Mediterrani són per col·lisions amb embarcacions. Però un dels elements més negatius és la contaminació acústica que genera tot aquest trànsit marítim, que desorienta les espècies. L'equip de Submon ha documentat que el problema aquí és greu.

Els reptes dels científics per aconseguir posar sobre el paper solucions fermes i factibles són enormes. I encara ho és més aconseguir que, després, es posin en pràctica de manera global.

La Conferència de la Dècada dels Oceans fa un pas per unir en un sol objectiu iniciatives científiques, sota el paraigua de la Unesco, per obrir un nou capítol d'accions a emprendre, un nou capítol cap a l'esperança.

ARXIVAT A:
Medi ambient
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut