Com s'han d'afrontar els atemptats: "No tinc por? Doncs potser sí, i tinc tristesa, i tinc ràbia"

Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ara cal afrontar al xoc emocional. Dues professionals de l'educació, una mestra de Ripoll i una pedagoga, han elaborat un document amb 17 punts que vol servir d'eina per a joves i adolescents, i també per a les famílies, mestres i educadors. S'hi recullen totes les emocions que es poden sentir en un moment així, difícils i complexes, i s'ensenya a abordar-les.

La pedagoga Eva Bach avisa que queden ferides sense elaborar i que s'han de trobar respostes reparadores:

"En el primer moment, la commoció és tan gran que en parlem i ho traiem, però després, passat aquest primer moment, això es tanca, es deixa, perquè mirem cap endavant. I aquí queden ferides sense elaborar. Queden moltes preguntes sense resposta, i, sobretot, el que més ens ha preocupat és ajudar els nois i noies a tenir respostes reparadores, pacificadores, que els deixin tranquils per dins."

Montse Jiménez, educadora de Ripoll, diu que s'han de legitimar els sentiments de por, tristesa o ràbia per poder-los transformar:

"No tinc por? Doncs potser sí, i tinc tristesa, i tinc ràbia. Legitimem tot això. Perquè puc sentir-ho. M'he de permetre sentir-ho. Però després ho he de poder transformar."

A Ripoll, saber que els joves que van cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils eren companys d'escola, amics de la colla o veïns de casa ha provocat desconcert i xoc emocional.

Endreçar la barreja de sentiments i emocions que es poden sentir i canalitzar-ho tot de la manera més positiva possible és el que ha portat Eva Bach i Montse Jiménez a elaborar el document "17 x capgirar el 17".

Eva Bach parla de por existencial, desconfiança, culpa:

"És aquest dolor per l'alegria que s'ha trencat, per les vides que s'han segat -que són d'altres persones-, però que podríem ser qualsevol de nosaltres. Aquí hi ha una por existencial molt profunda que és molt difícil, però després hi ha altres sentiments com la desconfiança. De qui me'n refio. Si persones que aparentment eren com jo i eren bones persones han comès una atrocitat així... Hem vist també que hi ha un sentiment de culpa, no ens havíem adonat de res, de què hem fet malament, en què hem fallat?"

El document s'ha treballat juntament amb joves del municipi, de diferents edats i arrels familiars. Per les autores, el treball està pensat per a ells, però pot servir de pauta per treballar en grup, als centres educatius o en família. De moment, el primer tast ha funcionat.

Jawad Boulhimmaz és un dels joves que hi ha participat:

"N'has de parlar, sí o sí, perquè, si no, tens massa tensió en el cap. I és bo parlar-ne amb els pares, amb els germans, amb un amic, és igual, però mentre puguis desafogar-te i tal... Molts dels punts eren coses que jo també estava pensant a casa. I al final veies que coincidia. I les coses que elles pensaven, t'ajudaven encara més."

El document també proposa cançons de grups com Els Catarres, Txarango, Oques Grasses, Els Pets o Doctor Prats, que parlen d'estats d'ànim, desitjos o ideals.

De moment, el document es pot trobar a la web d'Eva Bach, www.evabach.cat