Bárcenas confirma que el PP va ordenar emetre factures falses a empresaris
L'extresorer del Partit Popular declara com a testimoni a l'Audiència Nacional i desvincula Mariano Rajoy del finançament irregular del PP del País Valencià
Luis Bárcenas, extresorer del Partit Popular, ha confirmat avui davant del jutge la versió de Ricardo Costa, aleshores secretari general del PP del País Valencià, que el partit va ordenar presentar factures falses a empresaris per finançar les campanyes electorals del 2007, tant municipals com autonòmiques.
Bárcenas, que aleshores era gerent del PP, ha declarat com a testimoni davant del jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez, que investiga la trama valenciana del cas Gürtel, de suposat finançament irregular.
Responent a les preguntes de la fiscal Myriam Segura, Bárcenas ha explicat que Costa, durant una reunió, li va transmetre la seva "preocupació" per "una instrucció que havia rebut" del PP valencià, que "ell entenia que no era admissible", d'"assignar factures a determinades empreses perquè es fessin càrrec de despeses del partit".
La instrucció, Costa l'hauria rebuda directament de Víctor Campos, aleshores vicepresident del PPCV, que, segons Bárcenas, "era el tresorer de facto del partit".
Bárcenas diu que ell va avisar Costa que allò estava "terminantment prohibit". I que quan ho va explicar al tresorer d'aquell temps, Álvaro Lapuerta, aquest li va respondre que "parlaria amb València" per deixar clar que "allò no estava permès".
A partir d'aquí, Bárcenas assegura que no sap "amb qui va parlar" Lapuerta, i que "sembla que al final no es van complir" les instruccions que va donar el tresorer nacional.
En aquest mateix sentit, Bárcenas ha desvinculat Mariano Rajoy d'aquestes irregularitats. També Ángel Acebes, aleshores secretari general popular, perquè "el tresorer nacional tenia plena autonomia en matèria econòmica, sabia què havia de fer i no havia de traslladar a cap altre càrrec aquesta preocupació per una cosa que era de la seva total responsabilitat".
Ricardo Costa va admetre aquestes pràctiques il·legals el 24 de gener, i les va atribuir a Francisco Camps, l'aleshores màxim responsable del PP valencià, i a Juan Cotino, que presidia les Corts Valencianes.
