Baixa a la meitat la població de senglars a Collserola, però "no podem abaixar la guàrdia"

La bateria de mesures impulsada pels ajuntaments que formen part del Parc Natural i la Generalitat comencen a donar fruits, malgrat que els veïns assenyalen que encara se'n veuen amb freqüència

Actualitzat

El risc de provocar accidents de trànsit, alguns atacs a persones i les destrosses diàries al voltant dels contenidors han convertit el senglar en un autèntic malson a Collserola. Des de la pandèmia, veure aquests animals salvatges entre persones ha passat de l'anècdota a la normalitat.

Davant d'això, ja fa temps que entre els ajuntaments que formen part del Parc Natural i Acció Climàtica han anat activant tot de mesures que ara comencen a donar fruits. A dia d'avui, s'estima que hi ha uns 8 senglars per quilòmetre quadrat a Collserola. Gairebé la meitat que fa dos anys, quan es va arribar a màxims històrics.

 

Anna Sanitjas Olea, del Departament d'Acció Climàtica, assegura que, tot i això, "no podem de cap manera abaixar la guàrdia". "Els senglars encara fan danys i per tant hem de seguir treballant", afegeix, però també assegura que això no vol dir eliminar-lo del tot:

"No volem, en cap cas, erradicar el senglar de Collserola. És un entorn forestal on hi ha d'haver senglar. El que passa és que hi ha d'haver un equilibri amb la població i els usos tradicionals."


Entre batudes i aguaits nocturns, s'han capturat prop de 600 exemplars, una xifra que contrasta amb els 965 de l'any passat, un clar indicador que la presència del senglar a Collserola va a la baixa.

Un caçador participa en una batuda de senglars (3Cat)

El Parc Natural de Collserola comprèn nou municipis diferents, i d'aquests n'hi ha que permeten les batudes i d'altres en què estan prohibides. Per això, la bateria de mesures s'encara des d'una visió més global i es coordina des de la taula del senglar de Collserola que es va crear l'any passat i que està formada per ajuntaments, Generalitat, caçadors, entitats animalistes, veterinaris i associacions de veïns.

A banda d'aquestes actuacions, que impliquen la mort dels exemplars, la gran majoria de la bateria d'accions que es fan servir per controlar la població d'aquests animals salvatges en aquest Parc Natural són de caire més preventiu com ara la substitució de contenidors tradicionals per d'altres de molt més robustos, o bé la construcció de tancats que envolten una agrupació de diversos contenidors.

L'Ajuntament de Barcelona està instal·lant una vintena de tancats per evitar que els senglars puguin accedir als contenidors (3Cat)

D'aquest darrer tipus d'instal·lació, l'any passat, al costat barceloní de Collserola, l'Ajuntament en va instal·lar tres com a prova i, en vista de l'èxit, aquest any en posarà més d'una vintena. També s'està estudiant la implementació d'una vacuna contraceptiva per neutralitzar la fertilitat de les femelles.

En Joan Baucells, veí de tota la vida del barri del Mas Sauró de Collserola, confirma que la presència del senglar ha disminuït:

"De veure'ls sempre al voltant dels contenidors, passant per davant de casa, apropant-se a les bosses d'escombraries quan les anaves a llençar al contenidor cada dia, doncs ara, com a molt en veig en una ocasió per setmana."


La sequera, una aliada inesperada

Segons l'informe d'Acció Climàtica, a banda de les mesures tradicionals, la sequera s'hauria convertit en una aliada imprevista a l'hora de reduir la població de senglars a Collserola. A l'estiu, amb la calor, les cries tenen més dificultats per sobreviure i sobretot les restriccions en el reg dels parcs també fan que ja no vagin a buscar aigua en entorn urbans.

Tot i que n'hi ha menys, encara queden alguns irreductibles que saben on i com trobar menjar als pocs llocs que encara no s'han adaptat a prova de senglars. En qualsevol cas, han calgut quatre anys per contrarestar el creixement desmesurat de la població de senglars a Collserola que es va originar durant els pocs mesos de confinament per la pandèmia.

Un grup de senglars s'alimenta de les deixalles d'una paperera després d'haver-la tombat (3Cat)

Collserola, un cas molt particular i difícil de gestionar

Collserola és un Parc Natural molt peculiar perquè està habitat i no per poques persones. Entre tots els barris de muntanya hi viuen unes 160.000 persones. Per tant, la gestió del senglar per facilitar la convivència amb els éssers humans és una de les principals prioritats de totes les administracions que tenen competència a Collserola, juntament amb la prevenció d'incendis.

A més, el fet que estigui envoltat per grans nuclis urbans fa que no parin de créixer el nombre de visitants. L'any 2021 es va arribar a la xifra rècord de 6,4 milions de persones.

Un senglar menja deixalles d'una paperera davant la mirada de diverses persones (3Cat)
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut