Arriben a la Terra les primeres mostres de la cara oculta de la Lluna: què poden aportar?

Els científics confien que els dos quilos de roques i sòl lunar recollits per la Xina permetin descobrir nous detalls de la formació de la Terra, la Lluna i el sistema solar i la diferència entre els dos costats del satèl·lit

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Les primeres mostres de la cara oculta de la Lluna ja han arribat a la Terra. Les ha portat aquest dimarts la sonda Zhang Kejian, que ha tornat al planeta Terra després d'una missió, la Chang'e 6, de gairebé dos mesos. L'aterratge s'ha pogut seguir en directe per Weibo i també per mitjans internacionals:


La càpsula amb els dos quilos de carregament lunar ha aterrat a la regió xinesa de Mongòlia Interior a primera hora del matí i ha convertit la Xina en el primer país a fer arribar mostres del pol Sud de la Lluna.

En concret, de la conca d'Aitken, d'un cràter gegant anomenat Apolo i situat a l'extrem de la Lluna que no veiem mai des de la Terra. Es creu que el cràter on va aterrar la sonda es va formar fa uns 4.000 milions d'anys per un impacte i que podria contenir aigua gelada. 

Encara no se sap si totes les roques i el sòl lunar que transporta la sonda, i que ara s'han d'analitzar, han arribat a la Terra en bon estat. Tot i això, pel president xinès, Xi Jinping, la finalització amb èxit de la missió s'ha convertit en una "fita històrica" en el camí de la Xina per convertir-se en una potència espacial i científica.

La càpsula es va llançar a l'espai el 3 maig passat en el coet Long March 5 des del centre de llançament de satèl·lits de Wenchang, a l'illa de Hainan, i les mostres que ha portat seran traslladades a Pequín per ser analitzades. La missió de l'Agència Espacial Xinesa --la CNSA, segons les sigles en anglès de China Nacional Space Administration-- ha durat 53 dies.
 

Què poden aportar aquestes mostres?

Les mostres que han arribat a la Terra s'han obtingut de la superfície lunar, però també de perforacions fetes per la sonda. També hi podria haver material amb restes de meteorits que hagin impactat a la Lluna o roca volcànica de 2,5 milions d'anys d'antiguitat.

L'anàlisi d'aquestes mostres, en què també participaran científics estrangers, hauria de revelar nous detalls de la formació de la Terra, la Lluna i el sistema solar. També les diferències geogràfiques entre els dos costats de la Lluna, el que veiem des de la Terra i el que sempre mira cap a l'altra banda. La cara oculta té muntanyes i cràters d'impactes, a diferència de les extensions relativament planes de l'àrea visible des de la Terra.

La predecessora, la missió Chang'e-5, va portar a la Terra mostres lunars del costat proper de la Lluna, unes restes que van permetre descobrir nous minerals i rangs més precisos de l'edat geològica d'aquest satèl·lit.

Els investigadors confien que aquestes mostres "responguin a una de les preguntes més fonamentals de la investigació científica lunar, com quina activitat geològica és responsable de les diferències entre els dos costats", segons el geòleg de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències Zongyu Yue.

La missió, que ha durat 53 dies, va començar el 3 de maig amb el llançament del coet Long March 5 (Reuters/Eduardo Baptitsta)


Col·laboració més estreta amb l'ESA, malgrat les tensions polítiques

En els últims anys s'ha intensificat la rivalitat en la "cursa espacial" entre la Xina i els Estats Units, amb el rellançament dels programes d'exploració espacial de les dues superpotències. Però també s'han fet més estrets els lligams entre els científics xinesos i investigadors internacionals, com els de l'Agència Espacial Europea.

Neil Melville-Kenney, que és un dels tècnics de l'ESA (Agència Espacial Europea) que han treballat amb investigadors xinesos en aquesta missió, ha explicat la importància de les mostres recollides i el camí que poden obrir:

"Sabem que el costat més llunyà de la Lluna és literalment un lloc diferent, fet de materials diferents dels del costat més proper de la Lluna; té una història diferent. Obtenir aquestes mostres és realment d'una importància científica fonamental."


També ha reconegut que confia que encara hi hagi "més col·laboració" entre equips xinesos i internacionals en el futur:

"M'alegro que hagi ressorgit aquesta cursa espacial, però per descomptat m'agradaria veure'ns córrer junts."


La Unió Europea i la Xina estan enfrontades per qüestions geopolítiques --com la guerra a Ucraïna-- o comercials --com el conflicte amb els aranzels--, però, tot i això, les agències espacials i els científics europeus continuen treballant estretament amb els seus homòlegs xinesos en l'anàlisi de dades i mostres recollides per les missions lunars de la Xina. Aquesta col·laboració es podria ampliar a l'octubre.

 

 

ARXIVAT A:
CiènciaXinaLa LlunaRecerca científica
compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut