El Parlament aprova la llei que converteix l'aranès en la tercera llengua oficial de Catalunya
En l'últim ple de la legislatura, el Parlament ha aprovat la llei de l'aranès amb els vots a favor del tripartit i CiU. La norma dota la llengua occitana d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i regula la seva oficialitat a Aran i a Catalunya. L'aranès, per tant, es converteix en la tercera llengua oficial de Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i en llengua d'"ús preferent" a totes les institucions, mitjans de comunicació, escoles i toponímia de la Vall d'Aran.
El Parlament ha aprovat la llei que converteix l'aranès en la tercera llengua oficial de Catalunya i d'ús preferent a la comarca pirinenca de la Vall d'Aran. La norma reconeix, protegeix i promou aquesta llengua, en regula l'oficialitat a tot el territori català i l'ús a les institucions pròpies de la Vall d'Aran.
La normativa ha estat aprovada per àmplia majoria gràcies als 117 vots de CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA davant els 17 vots en contra del PP i Ciutadans i compleix l'article 6.5 de l'Estatut, que estableix que "la llengua occitana, denominada aranès a Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya".
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha presentat el projecte, ha destacat que la llei permetrà donar "a l'occità una protecció de la qual no ha gaudit mai". Carod ha recordat que al llarg de la història aquesta llengua ha estat "perseguida" o sotmesa a l'oblit, de manera que s'ha felicitat que Catalunya sigui un dels pocs territoris de la Unió Europea i l'únic dins d'Espanya que reconeix tres llengües oficials.
El PP i Ciutadans hi voten en contra
El PP i Ciutadans han votat en contra de la llei de l'aranès perquè, precisament, tindrà un ús preferent a la Vall d'Aran. El diputat popular, Rafael López, ha subratllat la importància que concedeix el seu partit a l'aranès, però ha lamentat que s'usi la Vall d'Aran per "desacatar" la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que va anul·lar un precepte que al·ludia al català com a llengua d'ús preferent a Catalunya.
Des de Ciutadans, Carmen de Rivera també ha denunciat que si el català no pot ser d'ús preferent a Catalunya, tampoc l'aranès mereix aquesta consideració al racó nord-occidental del Pirineu, i ha alertat que aquesta llei conduirà a la imposició d'un règim sancionador contra els que no utilitzin aquesta llengua.
En canvi, el síndic d'Aran, Francesc Boya, ha deplorat aquestes crítiques i ha celebrat l'aprovació d'una llei que pot servir per salvar l'aranès, una llengua parlada per unes 5.000 persones i que és a la "unitat de vigilància intensiva". Segons Boya, "no hi ha cap llengua que tingui possibilitats de sobreviure si no hi ha darrere un poder polític que la defensi".
Carod-Rovira se'n va
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha expressat que és "un honor" posar fi a la seva etapa com a diputat aprovant la llei de l'aranès.
Carod-Rovira ha estat diputat des del 1988 i quan als passadissos del Parlament se li ha preguntat sobre quin serà el seu futur després de les eleccions catalanes del 28 de novembre s'ha limitat a assenyalar que espera tenir un "bon paper".
La normativa ha estat aprovada per àmplia majoria gràcies als 117 vots de CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA davant els 17 vots en contra del PP i Ciutadans i compleix l'article 6.5 de l'Estatut, que estableix que "la llengua occitana, denominada aranès a Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya".
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha presentat el projecte, ha destacat que la llei permetrà donar "a l'occità una protecció de la qual no ha gaudit mai". Carod ha recordat que al llarg de la història aquesta llengua ha estat "perseguida" o sotmesa a l'oblit, de manera que s'ha felicitat que Catalunya sigui un dels pocs territoris de la Unió Europea i l'únic dins d'Espanya que reconeix tres llengües oficials.
El PP i Ciutadans hi voten en contra
El PP i Ciutadans han votat en contra de la llei de l'aranès perquè, precisament, tindrà un ús preferent a la Vall d'Aran. El diputat popular, Rafael López, ha subratllat la importància que concedeix el seu partit a l'aranès, però ha lamentat que s'usi la Vall d'Aran per "desacatar" la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que va anul·lar un precepte que al·ludia al català com a llengua d'ús preferent a Catalunya.
Des de Ciutadans, Carmen de Rivera també ha denunciat que si el català no pot ser d'ús preferent a Catalunya, tampoc l'aranès mereix aquesta consideració al racó nord-occidental del Pirineu, i ha alertat que aquesta llei conduirà a la imposició d'un règim sancionador contra els que no utilitzin aquesta llengua.
En canvi, el síndic d'Aran, Francesc Boya, ha deplorat aquestes crítiques i ha celebrat l'aprovació d'una llei que pot servir per salvar l'aranès, una llengua parlada per unes 5.000 persones i que és a la "unitat de vigilància intensiva". Segons Boya, "no hi ha cap llengua que tingui possibilitats de sobreviure si no hi ha darrere un poder polític que la defensi".
Carod-Rovira se'n va
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha expressat que és "un honor" posar fi a la seva etapa com a diputat aprovant la llei de l'aranès.
Carod-Rovira ha estat diputat des del 1988 i quan als passadissos del Parlament se li ha preguntat sobre quin serà el seu futur després de les eleccions catalanes del 28 de novembre s'ha limitat a assenyalar que espera tenir un "bon paper".
