4.000 morts a les residències de Madrid durant la covid s'haurien pogut evitar, segons un informe
La Comissió Ciutadana per la Veritat, amb afectats i experts, conclou que es van aplicar "criteris discriminatoris" a l'hora de derivar els malalts als hospitals
Amb les xifres oficials, entre març i abril del 2020 van morir 9.470 persones que vivien en les residències de Madrid, una mortalitat que va doblar la mitjana d'altres comunitats i altres països de la Unió Europea en aquells mesos de pandèmia, segons es recull a l'informe que ha presentat la Comissió Ciutadana per la Veritat a les Residències de Madrid, formada per familiars, juristes i experts sanitaris.
"Era una situació excepcional a tot el món i els polítics tenien la urgència de prendre decisions, però no totes les comunitats van actuar de la mateixa manera", ha dit el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín, president de la comissió. El text parla d'"una sobremortalitat" en aquests centres "que es podria haver evitat".
Van morir un de cada cinc residents. La xifra de morts en residències es va multiplicar per sis, comparat amb els mateixos mesos d'anys anteriors, mentre que els morts en els hospitals es va multiplicar per dos.
La gran majoria dels residents no van ser derivats a centres sanitaris: 7.291 van morir a les residències i 2.179 als hospitals, encara que no tots tenien covid (està clar en 5.795 casos).
Aquesta comissió es va constituir l'abril de 2023 a instàncies de familiars i afectats per analitzar i informar sobre què va passar amb les persones grans confinades a les residències durant les primeres setmanes de la pandèmia.
Frenar les derivacions als hospitals
El doctor Fernando Lamata, expert en gestió i administració sanitària, ha explicat que les persones que van ser derivades als hospitals durant els mesos març i abril van tenir un percentatge de supervivència del 65%, cosa que, aplicada a les 7.291 persones que van morir en residències sense ser derivades, hauria suposat que "més de 4.000 persones podrien haver salvat la vida".
Fa un mes, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va argumentar que "hi havia morts a tot arreu, a les cases, als hospitals, a les residències", quan Més Madrid va tornar a reclamar la publicació de les actes d'inspeccions policials a les residències a la primera etapa de la pandèmia.
La comissió conclou que "el govern de la Comunitat de Madrid va restringir dràsticament les derivacions de pacients des de les residències als hospitals, utilitzant criteris discriminatoris per lloc de residència, discapacitat física o deteriorament cognitiu, així com per no tenir assegurança privada".
L'informe es refereix al "patiment i la mort evitable de milers de persones grans que vivien a les residències" i diu que va ser conseqüència d'"unes decisions planificades i conscients de discriminació en l'atenció".
Detalla també que l'executiu madrileny no va medicalitzar les residències el març i l'abril del 2020 i tampoc va fer servir els mitjans alternatius existents per oferir atenció sanitària als pacients de les residències ni va derivar pacients a hospitals privats.
Com ha treballat la comissió
Aquesta comissió ciutadana es va constituir l'abril del 2023 a instàncies de familiars i afectats per analitzar i informar sobre què va passar amb les persones grans confinades a les residències durant les primeres setmanes de la pandèmia.
La investigació s'ha fet a partir de les dades oficials de la Comunitat de Madrid, així com d'informes elaborats per organitzacions públiques i de la societat civil, articles acadèmics, declaracions dels compareixents a la comissió d'investigació de l'Assemblea, resolucions judicials, articles periodístics i testimonis de familiars.
També compta amb informació de supervivents de les residències de gent gran, treballadores d'aquests centres, autoritats, periodistes, professionals sanitaris i membres d'entitats socials.
Entre la desena de conclusions de l'informe, s'hi inclou que "els recursos socials i sanitaris eren insuficients" quan es va declarar la pandèmia, situació que "no s'ha corregit".
Entre les recomanacions que fa hi ha la recerca "de la veritat" i el "deure de no oblidar".
També reclama un "canvi radical" en el plantejament del model de cures, amb una "posada al dia de la normativa", així com "millorar la dotació del sistema sanitari públic" i "visibilitzar i lluitar contra l'edatisme".
